El 47% d'assalariats cobra menys de 1.500 euros al mes

A l’agost el nombre d’assalariats era de 36.684. D’aquests, 17.119 cobraven 1.500 euros mensuals o menys i la gran majoria, el 70%, tenia un salari de menys de 2.000 euros mensuals. Un 13,2% dels assalariats rebien un sou inferior als 991 euros (el salari mínim), un 14% cobraven entre 991 i 1.200 euros, un 19% entre 1.200 i 1.500, un 23% entre 1.500 i 2.000, i un 13,4% entre 2.000 i 2.500. A la banda alta de la graella, un 7% dels treballadors guanyava entre 2.500 i 3.000 euros i un 9,8%, més de 3.000.

Bretxa salarial dona-home

Malgrat que gairebé són meitat i meitat els assalariats i les assalariades (a l’agost cotitzaven a la CASS 18.549 homes i 18.139 dones), les dades confirmen l’existència d’una bretxa salarial per motiu de gènere. I és que el 53% de les dones cobren un sou inferior als 1.500 euros mensuals, davant el 40,4% dels homes. Per sota del salari mínim se situaven el 14,8% de les assalariades i el 11,7% dels assalariats. On més àmplia és la bretxa és en el cas dels sous més alts: un 7% de les dones cobren més de 3.000 euros, mentre que els reben un 12,7% dels homes assalariats.

El salari mitjà a Andorra és de 1.976 euros mensual. A l’hora de comparar-se amb altres països de l’entorn cal recordar que el salari mitjà a Espanya és de 1.605 euros bruts al mes (el sou més habitual és de 1.374 euros), a Catalu­nya, de 1.724, a França, de 2.249, i a la Unió Europea, de 1.904. Quant al salari mínim, a Espanya és de 707 euros i a França, de 1.480.

Crítica sindical i política

Les dades fetes públiques per la CASS posen en relleu el que des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) “fa anys que venim denunciant”. Ho assenyala el secretari general del sindicat, Gabriel Ubach, que torna a posar en el punt mira l’executiu de Toni Martí. “Les polítiques del Govern de DA ens estan portant a la ruïna més absoluta”, va assenyalar en declaracions al Diari, per afegir que “els millors governen per a la gran banca i les grans empreses i ens han portat a una situació de pobresa i precarietat laboral”.

Vist que gairebé la meitat dels treballadors cobra menys de 1.500 euros al mes, Ubach va insistir a demanar que s’elabori un estudi del cost de la vida a Andorra per adaptar els salaris i les pensions, perquè “l’ascensor social fa anys que s’ha aturat completament”. Va criticar que l’executiu no hagi fet res per igualar els salaris d’homes i dones i va sentenciar que “el Govern de DA en comptes de ser el Govern dels millors és el Govern dels hipòcrites”.

Sílvia Bonet, la consellera independent, va extreure dues conclusions de la resposta que va propiciar. La primera, que la meitat dels treballadors “cobra un salari molt baix”. Segons la consellera, “els salaris han d’augmentar perquè la gent no hagi de fer ús dels ajuts socials”. La segona, que es manté la diferència entre homes i dones, ja que “tenim una bretxa salarial molt important, que persisteix”. Per Bonet, “no estem fent res al respecte i el que hem d’aconseguir és que el treball sigui neutre i que tothom cobri el mateix per la mateixa feina”.

La consellera general del PS, Rosa Gili, va incidir en la bretxa salarial entre homes i dones que posen en relleu les dades. Segons Gili, la resposta “deixa bastant en evidència que les dones cobren menys que els homes” i que “s’ha de treballar per lluitar contra aquesta desigualtat”. Va destacar el fet que “als sous més elevats les dones no hi són” perquè “no tenen llocs de responsabilitat”. Respecte a la manera de posar fi a aquesta desigualtat, Gili va posar sobre la taula la possibilitat d’establir quotes de gènere o d’incentivar la contractació de directives. “Fins ara tot el que s’ha fet ha estat molt tímid. Potser hauríem de començar per l’administració, perquè si l’administració no dona exemple no ho podem demanar als privats”, va indicar.