ocupació
Els temporers denuncien que és més fàcil trobar feina que un pis
Habitatges cars, en mal estat i que alguns propietaris “se n’aprofiten” són algunes de les queixes que exposen
Els temporers denuncien que és més fàcil trobar feina que un pis
Els treballadors temporers que ahir feien cua a l’entrada del departament d’Immigració van explicar que la seva principal preocupació abans de començar a buscar feina no és aconseguir-la, sinó que els inquieta molt més el fet de no trobar un pis. “Sabem que n’hi ha pocs, que són cars i que algun està en mal estat”, va explicar la Carlota, una argentina que ha trobat feina al sector de l’hoteleria i la restauració. “Tal com estan les coses és millor fer temporada aquí que quedar-se a Espanya a intentar trobar feina, però trobar allotjament és molt difícil i el problema és que entres en una espècie de bucle perquè no et donen el permís de treball sense una residència, però tampoc pots agafar un pis sense un contracte de treball”, es va lamentar. La Micaela també és argentina i ha vingut a fer la temporada. “Trobar feina no és un problema però l’habitatge és diferent.” Ella, a més, ha tingut un problema afegit, ja que el seu llogater la deixarà al carrer, tot hi haver aparaulat la temporada sencera. “Alguns propietaris s’aprofiten de la nostra situació i ens fan contractes indignes. En el meu cas, hi va haver un acord verbal i ara em diu que al gener hauré de marxar.”
La Liuba, de Moldàvia, també va aconseguir feina amb relativa facilitat però no va passar el mateix amb el pis. “Trobar pis o habitatge és el més difícil de tot. Feina n’hi ha i se’n troba bastant ràpidament. Jo treballaré en una botiga d’Encamp i no ens poden ajudar a trobar pis, per això estic preguntant a tots els amics i coneguts. És el tercer any que vinc i tinc la sensació que cada vegada costa més.”
No tothom es troba en situacions tan complicades. La Judith és espanyola i treballa en un hotel i “no he tingut cap problema. Ens fan una bona oferta i per poc més de 100 euros tenim allotjament, menjar i servei de bugaderia. Soc molt afortunada, ho sé.” La Sara també és argentina i ha trobat pis, però compartit. “Tenir un pis per a mi sola seria impossible. De fet ni m’ho plantejaria pel que em suposaria econòmicament.” El Jóse, d’Alacant, va reconèixer que aquest any ha estat més senzill. “Aquest any no m’he trobat gaires dificultats perquè ens han donat un pis, però el passat, no, així que ens vam haver de buscar la vida preguntant a amics i coneguts”.
Argentins a Andorra
A Facebook hi ha un parell de grups, Argentinos en Andorra Info de 10 i Argentinos en Andorra, que tenen més de 5.500 membres. Són plataformes mitjançant les quals els temporers es posen en contacte entre ells i s’ajuden a l’hora de compartir pis. Així es van conèixer el Marcos i Micaela. “Ens hem conegut avui i aquesta tarda anirem a veure un pis”, van manifestar.
ELS PAPERS I LES QUOTES EXTRACOMUNITARIS
Aconseguir els permisos de treball, obrir un compte bancari o que les empreses controlin les quotes d’extracomunitaris també genera problemes als temporers. El Jóse lamenta “que no totes les empreses ens ajuden a l’hora de fer els papers”. El José Luís és colombià i en el seu cas “el que porto pitjor és que per obrir un compte bancari em demanin 250 euros. Jo vinc aquí a guanyar-me la vida”. Però segurament els casos més greus els va viure la Mailen: “Vaig anar a una entrevista de feina i quan vaig arribar allà em van dir que ja tenien la quota d’extracomunitaris completa. Per què m’hi van fer anar? Una altra vegada el departament d’Immigració em va avisar que l’empresa on aniria havia complert la quota i que per tant no em podia fer el permís de treball.”