Rascagneres i Clavera acusen la 'policia patriòtica' de grup criminal
Els advocats s’enfronten a la fiscal Bailén en la declaració de Miquel sobre l’extorsió policial
La declaració de Joan Pau Miquel en el marc de la causa per la presumpta extorsió que li va fer la policia patriòtica espanyola perquè entregués les dades dels comptes dels Pujol a BPA (informació que després va publicar El Mundo) es va cloure amb un enfrontament entre la fiscal Carolina Bailén i els advocats AlfonsClavera (representant a l’Institut dels Drets Humans) i Jean Michel Rascagneres (família Pujol). La disputa es va originar quan Clavera va preguntar a Miquel si considerava que els agregats d’Interior de l’ambaixada espanyola (Celestino Barroso i Bonifacio Díaz), l’ex-cap d’assumptes interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas i el comissari José Villarejo van actuar de forma coordinada com a grup criminal per fer extorsió i aconseguir les dades bancàries dels Pujol. La fiscal, segons fonts properes al cas, es va regirar sobre la base que l’acusació de Clavera era tan sols una opinió. Posteriorment, Rascagneres va retreure a la fiscal que s’indignés per la qualificació de banda criminal cap a uns policies quan Villarejo està actualment empresonat i Martín Blas té múltiples causes amb la justícia espanyola.
L’incident va tenir lloc mentre l’ex-director general de BPA explicava com havia anat la reunió amb l’ex-agregat d’Interior de l’ambaixada, Celestino Barroso, on va començar tot l’afer. Miquel va gravar la conversa amb Barroso amb un telèfon mòbil. Barroso es va reunir amb Miquel després d’haver contactat amb Higini Cierco i instar que BPA acceptés una petició de Madrid. Barroso diu en la conversa: “Soc el portador d’un missatge de Madrid [...], m’han dit que els comuniqui el següent: ‘Que el Banc d’Espanya té una inspecció a Banco de Madrid –filial de BPA– i se’l carregarà i ja hi ha una empresa americana disposada a quedar-se’l.’” Barroso hi afegeix: “Però... M’han dit que els transmeti que depèn de vostès que això es quedi en res i s’aturi la inspecció. Depèn que accedeixin a alguna cosa que jo no sé de què es tracta.”
Després d’escoltar l’oferta, Miquel li pregunta si la proposta és “oficial. Vostè és policia?” I Barroso respon que “sí, inspector en cap de policia. Soc l’agregat d’Interior. Aquesta és una missió molt meva”. Quan l’exdirector de Banca Privada li comenta, “però entenc que té un caràcter oficial tot això”, l’agregat replica que “anem a deixar-ho entre cometes”. La conversa segueix i l’espanyol adverteix que “els donaran un cop de destral i està en la seva mà parar-lo. Ja li he dit a Higini [Cierco] que parlar no costa res”. Miquel conclou que “en aquesta vida sacsejar, sempre et poden sacsejar, amb més o menys raó [...]. Però jo encantat de parlar amb qui sigui a Andorra, a Madrid o a Barcelona, sempre es coneix gent interessant”.
La declaració de Joan Pau Miquel va acabar en aquest punt perquè la Batllia va voler separar els diferents capítols de la història. En una propera declaració l’ex-director general de BPA hauria de parlar sobre la trobada a Madrid amb Martín Blas on (segons la declaració d’Higini Cierco) Miquel va entregar les dades bancàries de la família Pujol a BPA.