reportatge
Salts mortals d'adolescents al Parc Central per sentir-se lliures
Des de l’entitat juvenil La Central havien descobert un grup de nois adolescents que aprofitaven les baranes del riu per saltar-les i practicar el parkour “sense seguretat”. Així que es va organitzar un taller perquè veiessin en què consistia i com s’havia de fer.
Leo Urban viu instal·lat en una paradoxa. Ell va deixar l’esport perquè no gaudia amb les directrius que li donaven els seus entrenadors i necessitava més llibertat. Anys després, ara és ell qui es dedica a ensenyar parkour als joves de la parròquia i ahir va oferir un taller d’aquest esport a l’skate park del Parc Central a un grup de 12 nois i dues noies que volien iniciar-se en aquesta “disciplina”. “El parkour pot ser perillós i per això no es pot fer el que es vulgui. Per aconseguir-ho, abans els caldrà molta experiència i molt treball, que és el que jo faig”, reia Urban en veure la contradicció en què havia caigut. El parkour és una disciplina esportiva, urbana, que permet superar “gairebé qualsevol obstacle o mobiliari” amb els salts, amb els mortals i amb una força i tècnica que només s’aconsegueix amb entrenament. És això a allò que es referia el Leo.
Els seus alumnes estaven molt contents de poder realitzar un taller com aquest. “Nosaltres formem part d’un grup que ja fa parkour. De fet n’hi ha dos i tots tenim una edat que oscil·la entre els 12 i els 17 anys”, va manifestar l’Iker. Just abans que ell fes els primers mortals, el Brais, de només 12 anys, va explicar que li havia resultat bastant senzilla aquesta pràctica esportiva. “La veritat és que no m’ha estat gens difícil, encara que és la primera vegada que en faig. És força divertit i no m’ha semblat perillós.” Escoltant aquestes paraules hi havia l’Òscar Gabà, animador de La Central, l’entitat que organitzava el taller. Ell va explicar que van decidir contactar amb el Leo perquè “havíem descobert que algun d’aquests nois el practicava sense seguretat, aquí, a les baranes del riu. Vam voler demostrar-los que sí que pot ser perillós i que calia fer-ho d’una manera segura i que, a més, és una disciplina que requereix tenir el cos en forma”.
El Tomàs intentava superar amb dos salts dos cavalls que estaven separats per pocs centímetres. És el salt del gat i ben fet és espectacular. En joves que comencen, no tant, però la seva il·lusió és contagiosa. “És el millor esport del món. Ens permet superar qualsevol obstacle i que res ens pugui frenar. A més, entrenes totes les parts del cos, ja que a cada salt intervenen diferents músculs. És perfecte”, va reconèixer. La Verònica, de 19 anys, va comentar com el seu passat en gimnàstica artística li havia servit en el parkour. “Igual que amb la gimnàstica, si penses massa abans de fer la pirueta segurament no la faràs i el que he fet avui m’ha encantat”, reia.