judici del 15 de gener
El fiscal acusa Miquel de premiar el diner sospitós
Joan Pau Miquel va “potenciar” l’entrada de capital d’origen dubtós “obviant els més mínims controls” antiblanqueig
El fiscal acusa Miquel de premiar el diner sospitós
La fiscalia en conclou, de les diligències practicades en la investigació del cas BPA, que “des de la direcció general del banc, i a través del sistema de retribucions i promocions discrecionals que practicava, el processat [Joan Pau] Miquel potencia l’entrada de capital d’origen dubtós oferint l’estructura de la qual disposava l’entitat per bancaritzar efectiu obviant els més mínims controls en matèria antiblanqueig”. El ministeri públic considera que “el processat Juan Pablo Miquel havia creat, juntament amb el processat [Santiago] De Rosselló i el vistiplau del processat Luis César Jayme, una estructura de control aparent, sense efectivitat, en la qual intervenia a tots els nivells, neutralitzant les alarmes si era necessari, doncs conservava en tot moment el domini del fet i el coneixement de la situació de risc que assumia el banc”. Les conclusions són especialment dures, a més de respecte a Miquel, amb el director general adjunt de control (Rosselló) i amb Luis César Jayme, a qui acusa de dissenyar “l’estructura de control del banc en matèria de prevenció de blanqueig de manera que, malgrat que el seu propi reglament preveu el contrari, no hi ha la necessària segregació de funcions per garantir un control efectiu”.
L’informe explica que BPA manté una política de premi i retribució extra per a aquells empleats que participen de les polítiques de captació de capitals de risc i/o dubtosos. Amb aquest objectiu es reserva “un 2,5% del resultat anyal de l’entitat” que Rosselló entrega a Miquel “en efectiu i que aquest atribuïa com a complement extracontractual de forma discrecional”. Aquesta pràctica de pagaments en negre a través de la societat panamenya Landstreet, controlada per Miquel, va ser habitual.
Premis sota mà
La fiscalia cita només un exemple d’alguns empleats de l’any 2011 (la caixa B de BPA és objecte d’una altra causa) quan Xavier Mayol rep, més enllà de les retribucions en sous, dietes i objectius, 303.200 euros de la caixa B; Josep Anton Rivero, 130.000; Joan Cejudo, 70.000; Josep Lluís Rivero, 20.000; i Pablo Laplana, 120.000.
Precisament Pablo Laplana “és conegut a l’entitat” per “la seva política de captació de clients de risc”, i fins i tot el comitè de prevenció del blanqueig avisa d’un client que porta que “no és acceptable i estem assumint un risc molt elevat”, però malgrat les advertències es permet que obri un compte una societat darrera de la qual esclataria l’escàndol dels veneçolans i el suposat blanqueig de suborns i comissions de Petróleos de Venezuela. El cap de Laplana, Xavier Campos, s’arriba a queixar dient que és “una bomba de rellotgeria”, i lamenta que no s’hi pot fer res “perquè és un protegit” de Joan Pau Miquel. Laplana també és protagonista d’una conversa gravada per la policia espanyola on s’explica el sistema de compensacions que es feia amb clients espanyols i on la màfia xinesa de Gao Ping (amb l’empresari Rafael Pallardó com a testaferro) va enviar a la Xina blanquejant 70 milions d’euros. Laplana diu del també processat Ignacio Cardiel que “li feia de mula” per pujar i baixar els diners d’Espanya.
Ingressos fora d’hores
Pallardó és un dels punts centrals de l’informe perquè era el principal operador de les compensacions amb clients espanyols que necessitaven efectiu al seu territori. El testaferro de Gao Ping portava tant efectiu que podia fer ingressos fora d’hores. A l’entitat se’l coneixia com “el caixer automàtic del banc d’Espanya” perquè sempre tenia cash per a entregar. La fiscalia creu que era evident que el negoci de Pallardó era impossible que generés els diners que portava a BPA per després enviar-ho sobretot al pare de Gao Ping, a la Xina. Es determina que el banc va mirar cap a una altra banda i no va fer cap control real sobre l’origen dels diners.
LA FISCALIA MANTÉ LA PETICIÓ DE 8 ANYS DE PRESÓ I 100 MILIONS DE MULTA PER A MIQUEL
La fiscalia manté la petició de 8 anys de presó, cent milions de multa i inhabilitació de deu anys per treballar en banca per a Joan Pau Miquel. Per a Santiago de Rosselló demana la mateixa pena i una sanció de 70 milions. Per a Luis César Jayme, Amaya de Santiago, Sergi Fernández i Isabel Sarmiento vol 7 anys de presó i 70 milions. Per a Joan Cejudo, Luis Pablo Laplana, Xavier Mayol, Josep Lluís Rivero, Josep Anton Rivero i Josep Elfa sis anys de presó i setanta milions de multa. A Francisco Javier Filoso, Esteve García i Francesc Xavier Domingo sis anys i sis milions. A José González i Antoni Calvente sis anys i tres milions. Per a Enric Rafael Gracià sis anys i un milió. Ignacio Cardiel, Mauricio Escribano, Ana Maria Bermejo, Amélie Pérez, Francisco Miguel Martínez, Joana Reolid i Jaume Sansa cinc anys i un milió.