Petició de 4 anys per a Vila per exhibicionisme

El ministeri públic també demana que es prohibeixi a Vila contactar amb les presumptes víctimes durant deu anys. A més, demana que se l’obligui a pagar una multa de 3.000 euros. Per la seva banda, les víctimes han renunciat a una indemnització perquè justifiquen que el procés el van iniciar perquè els actes denunciats no quedin impunes.

L’origen dels fets es remunta al 27 de setembre del 2013, quan dues noies van coincidir presumptament amb l’ex-cònsol menor de la capital a Encamp. Una de les denunciants, que ara ja és major d’edat, va relatar que es trobava asseguda en un banc amb una amiga i que Vila, que circulava amb una motocicleta, s’hauria aturat davant seu, hauria exhibit els genitals i hauria començat a tocar-se’ls. En veure-ho, la noia, que havia estat víctima d’un altre cas d’exhibicionisme uns anys abans, va marxar amb la seva amiga i va trucar a la policia per facilitar-los la matrícula del vehicle i perquè el poguessin detenir.

Un relat "creïble"

Una psicòloga que va declarar durant el procés va considerar “creïble” el relat de la noia i que els fets que havia viscut amb anterioritat la van ajudar a reaccionar amb serenitat i de manera “adequada”. Una estona més tard dels fets Vila va ser detingut per la policia. Els agents del cos van demanar a Vila que s’atansés a la comissaria per una suposada multa de trànsit per evitar que fos detingut a casa. L’agent que el va retenir, que mantenia una relació personal propera amb Vila, va assegurar que ho va fer, a banda de per haver identificat la matrícula, per les “incoherències” en la declaració. Vila va admetre que havia arribat a mentir breument davant dels agents afirmant que no havia estat a Encamp per por. Ho va fer al·legant que el 1987 el van detenir per una presumpta implicació en un cas similar, pel qual va ser absolt. La policia, però, va dir que Vila va mentir sobre la seva no presència a Encamp durant tota la intervenció. Els agents van trobar també la gavardina que l’ex-cònsol menor hauria dut en el moment dels fets i van assegurar que tenia una marca de les ulleres de sol que hauria fet servir per circular, tal com van indicar les víctimes. La defensa, però, va justificar que les ulleres no es van arribar a trobar i que les marques de l’objecte al nas no s’haurien pogut detectar a causa de la llarga estona que va passar.

Durant el judici, Vila va justificar que s’havia desplaçat a Encamp per veure uns locals i va dir que s’havia aturat per veure si havia rebut una trucada d’un familiar seu per un sopar. L’ex-cònsol menor de la capital creu que les víctimes van poder patir els fets però ell va negar qualsevol implicació. La seva defensa, que en demana l’absolució, va dir que la declaració de la denunciant i de l’amiga que es trobava amb ella eren “contradictòries”. Després de la detenció i la publicació dels fets als mitjans de comunicació, va arribar una segona denúncia per un cas similar, aquest cop del 2010. El juny d’aquell any, dues noies que es trobaven al carreró pròxim al Parc Central de la capital s’haurien creuat amb Vila, que també els hauria ensenyat els genitals. Una de les joves va assegurar que no van presentar càrrecs perquè desconeixien la identitat de l’autor per fer la denúncia i quan una d’elles el va identificar mesos més tard en una festa de final de curs, els pares no s’ho acabaven de creure. Després, el van tornar a reconèixer a la televisió, però no va ser fins que van aparèixer a la llum els fets a Encamp que van decidir denunciar-ho perquè els fets no quedessin impunes i per solidaritzar-se amb les altres joves. També van dir que no ho havien fet amb anterioritat per problemes familiars. L’ex-cònsol menor i la seva defensa van al·legar, però, que és “difícil” que hagués pogut cometre els actes dels quals se l’acusa ja que pel càrrec que ocupava hauria pogut ser reconegut amb facilitat. Vila va apuntar que la mare de la denunciant dels fets a la capital ho hauria fet per venjança, ja que ella treballava al centre esportiu dels Serradells. Creu que hauria pres decisions que no l’haurien beneficiat en l’àmbit personal. La sentència se sabrà el 25 de gener del 2018.