L'advocat d'Odebrecht apunta a BPA pels suborns a polítics
Rodrigo Tacla Durán ha acceptat un acord amb la fiscalia espanyola i ha revelat que es va crear un sistema per fer societats pantalla i no deixar rastre dels pagaments
L'advocat d'Odebrecht apunta a BPA pels suborns a polítics
La fiscal general de Panamà, Kenia Porcell, es va desplaçar a Espanya i un dels punts importants de la visita era tractar sobre la declaració de Rodrigo Tacla Durán, exadvocat d’Odebrecht, que va explicar tot el sistema de suborns de la constructora brasilera a través d’un acord amb el ministeri públic. L’advocat ja havia explicat el sistema de suborns a polítics i funcionaris de l’Amèrica llatina a canvi de concessions multimilionàries d’obres públiques, en què involucra Banca Privada d’Andorra. Ho va fer en una visita a Madrid de la batlle Canòlic Mingorance i del fiscal general, Alfons Alberca, en una trobada que va durar dues hores i mitja. Panamà està especialment interessada en les explicacions de l’advocat sobre el cas dels presumptes su-borns que haurien cobrat els dos fills de l’antic president Ricardo Martinelli. La justícia andorrana ha comissat 12,5 milions d’euros que suposadament estaven a nom de dos testaferros dels germans Martinelli.
Les declaracions de Tacla, segons recull la premsa panamenya, són determinants per a l’avenç de les investigacions sobre suborns de la constructora al país de l’Americà central. Per dos motius. El primer, perquè Tacla va treballar al departament d’operacions estructurades (l’organisme que repartia els suborns) d’Odebrecht fins al 2016. En segon lloc, perquè va ser una figura clau en el mecanisme que l’empresa brasilera suposadament va implantar a BPA per no deixar rastre dels pagaments. L’advocat va declarar que Odebrecht pagava suborns “en tots els països a través de BPA”.
La visita de la fiscal panamenya a Espanya coincideix amb la revelació de com es va fer exactament una de les desenes d’operacions de suborns a través de BPA. Roberto Brin Azcárraga, cosí dels germans Martinelli, va ser un dels testaferros utilitzats i encara que no va acusar els seus cosins sí que va explicar l’operativa. Ricardo Alberto Martinelli li va dir que hi havia una empresa interessada en la compra i venda de mercaderies. Aquesta empresa era Aegon Group, una societat pantalla d’Odebrecht que s’utilitzava per pagar els suborns. Es va crear una societat a Belize, Pachira Limited, que directament va acabar rebent diferents pagaments per valor de 16,4 milions de dòlars al compte de la societat a BPA. En realitat, Brin Azcárraga, que va dir ser empresari del sector plàstic de l’anomenada Plastigol, va signar un contracte d’assessoria financera amb Aegon Group sense que mai existís realment cap assessorament. Pachira Limited es va dissoldre posteriorment. L’informe judicial sobre aquest cas conclou que “no es van buscar referències bancàries, ni cap constància, de la vinculació del client amb la societat de la qual diu ser conseller delegat, ni existeix control sobre Pachira i fins i tot el banc no tenia cap document que avalés l’origen dels fons” que en realitat estava pagant Odebrecht com a suborn a canvi d’obres.
En els anys del mandat de Martinelli, Odebrecht va aconseguir múltiples contractes públics del govern panameny per un valor superior als 4.100 milions de dòlars. La constructora estava present a totes les grans construccions que es feien a Panamà.
EL PERÚ INVESTIGA DOTZE PISOS PER UN INFORME ANDORRÀ
Un informe de la policia andorrana sobre el cas BPA va revelar el nom dels polítics, empresaris i funcionaris que haurien rebut fins a 15 milions d’euros de la constructora Odebrecht com a suborn per a concessions d’obres públiques. La mateixa empresa brasilera havia reconegut, quan es va declarar culpable, que havia pagat fins a 29 milions d’euros a ciutadans peruans a canvi de les obres. Els suborns es van realitzar entre el 2005 i el 2014 i afecten diferents governs. La fiscalia peruana ha anunciat la investigació de dotze habitatges a Lima i Callao. L’informe de la policia andorrana estableix que Miguel Atala Herrera, exvicepresident de Petroperú, hauria cobrat 1,3 milions de dòlars. Jorge Horacio Cánepa, exàrbitre de la Cambra de Comerç de Lima, 1,4 milions, o Jorge Peñaranda Castañeda, d’Alpha Consult, 2,6 milions. Entre els habitatges on s’ha intervingut es troben el de l’exprocurador del minsiteri de Defensa de la Gestió, Héctor Ismael Gutiérrez Aquino, i el del cap de coordinació tècnica i financera del ministeri d’Economia, Valentín Cobeñas. Aquest últim tenia un paper clau en formar part del consell directiu de l’organisme que supervisa les contractacions de l’Estat.