Estadística laboral
Més de 75.000 empleats van marxar d'Andorra sense estar-hi ni un any
De les 125.000 persones que han treballat a Andorra des del 1968 i ja no hi són n’hi ha 75.000 que han estat menys d’un any al país
Més de 75.000 empleats van marxar d'Andorra sense estar-hi ni un any
La Caixa Andorrana de Seguretat Social compta actualment amb poc més de 49.000 cotitzants, sumant assalariats i treballadors per compte propi (autònoms, empresaris, professionals liberals...). Però a banda d’aquests, la CASS (fundada el 1968) ha tingut 125.000 cotitzants més que en el seu dia van treballar i posteriorment van marxar. L’anàlisi de les dades mostra com 75.000 (un 60%) dels treballadors que ja han marxat hi van estar menys d’un any. A més, 47.000 (un 38%) van quedar-se al Principat d’un a cinc anys i només 3.500 (un 3%) van mantenir-s’hi més de cinc anys. Les xifres indiquen una rotació laboral permanent de grans dimensions perquè només una part petita de la gent que es desplaça fins a Andorra acaba establint-s’hi.
La rotació, en realitat, és un gran alleujament per al sistema de pensions. La legislació estableix que s’ha d’acumular més d’un any treballat per tenir dret a pensió. Per als que han estat menys de dotze mesos tan sols existeix el dret a recuperar l’import del que van cotitzar, d’un sol cop. I són quantitats relativament petites, però que es preveu que tinguin un gran impacte pel volum de gent que afecta. L’estudi dels experts francesos sobre el model de pensions indica que segurament unes 65.000 persones de les que van estar menys d’un any no tornaran mai a Andorra i no acumularan més període cotitzat per cobrar pensió.
L’anàlisi de les 75.000 persones que van estar treballant menys de dotze mesos dona un perfil, segons les dades de la CASS, d’una mitjana d’edat de 31,4 anys. I com a terme mitjà han estat 5,1 mesos treballant al país. Aquesta tipologia concorda força amb la dels temporers d’hivern, però n’hi ha una part important que no ho eren.
Salaris baixos, lloguers alts
“Els empresaris i el Govern no entenien com a la part final de la crisi Espanya mantenia un 25% d’atur i a Andorra ja hi havia molta feina però no hi havia treballadors que volguessin venir. Doncs és molt fàcil. Per exemple, ara un pis de lloguer val 600 euros i han de pagar dos mesos d’avançament, més el de la immobiliària i el mes en curs. Sumen 2.400 euros que ja han de pagar d’entrada per després acabar cobrant 1.100 o 1.200 euros, que són els salaris que s’estan pagant ara majoritàriament. Posa el lloguer, el transport, la calefacció... com mengen?” Així respon Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, sobre les dades de rotació laboral.
El sindicalista comenta que “a mi no em sorprenen gens i ja havia sentit que de cada deu persones que venen a treballar n’hi ha vuit que marxen el mateix any, i aquelles que volen arribar a guanyar dos mil euros al mes es veuen obligades a treballar dotze hores diàries i renunciar a les festes”. Ubach apunta al Govern de DA perquè “no ha fet res per facilitar l’estabilitat dels treballadors i seria un actiu important perquè no es pot intentar oferir un servei de qualitat quan arriben i marxen treballadors cada deu minuts”. Considera que “els drets laborals i socials brillen per la seva absència, mentre el Govern demòcrata li continua donant l’esquena a la classe treballadora”.
Lamenta que “en la situació actual els assalariats d’aquest país gairebé no fan despesa perquè no tenen marge i depenem absolutament de l’arribada del turisme”. Per Ubach, la rotació laboral brutal a Andorra i les condicions que s’estan oferint “són la primera vergonya nacional i la segona, que ningú s’oblidi, són les pensions baixíssimes, que estan condemnant la gent gran a passar estretors perquè no arriben a cobrir les necessitats”.