agricultura
Els quatre cellers opten al segell de qualitat
El procés està actualment en la fase de validació per part del ministeri, que ha de decidir si compleixen els requisits
Els quatre cellers opten al segell de qualitat
Els quatre cellers lauredians (Borda Sabaté, Casa Beal, Casa Auvinyà i Mas Berenguer) opten a l’obtenció del segell de qualitat per als vins de l’anyada 2016, l’embotellada aquest any. Tots quatre van formalitzar la sol·licitud (el termini per fer-ho finalitzava a final de setembre) i ara el procés està en la fase “de validació tècnica”, tal com va exposar el director d’Agricultura, Landry Riba, que sobre els terminis respecte quan podria culminar aquesta fase va assenyalar que “són variables”, sense concretar-los. Sí que va indicar que el que s’ha decidit és que els vins que compleixin els requisits fixats per reglament per obtenir el segell ja puguin lluir el distintiu a l’ampolla un cop se’n faci la comprovació. Per tant, podria ser que el vi d’un celler ja l’inclogués a l’etiquetatge, mentre que un altre dels productors encara està pendent del dictamen d’Agricultura. En canvi, el que sí que es farà al final, un cop els productes de tots els cellers s’hagin validat, és l’atorgament dels ajuts econòmics associats al segell: 2.000 euros per anyada i tipus de vi, però limitat a dos tipologies per explotació agrària.
El director d’Agricultura va assenyalar que amb un dels cellers el procés està pràcticament tancat, i que “comencem amb el següent en breu”. La situació no és la mateixa per a tots els productors. Riba va recordar que el segell es dona per anyada i referència, i per tant, a banda que cada any s’haurà de repetir la sol·licitud i la validació, un mateix productor pot haver presentat sol·licitud de segell per a més d’un producte. De fet, hi ha un celler que ha presentat fins a tres referències. El responsable del departament d’Agricultura va assenyalar que tot plegat suposa una feina tècnica molt important. El resultat és que “en pràcticament tots els casos hem hagut de demanar informació extra”. Després s’han de fer les verificacions perquè “és un segell lligat a un producte comercialitzat”. A més, Riba va assenyalar que amb el consens dels productors es va tancar un reglament exigent que ha suposat una tasca més laboriosa. De fet, admet que si el nombre de productors s’incrementés l’administració difícilment podria assumir aquesta tasca i s’hauria de buscar un organisme de control extern.
Un reglament que facilitarà el procés en cas que s’opti per encetar el camí per a l’obtenció d’una IGP o una DOP. Un projecte, però, que necessita un temps de maduració i consolidació del producte i “han de passar vàries campanyes”. El director d’Agricultura va precisar que en la cursa per obtenir una certificació europea no es poden canviar detalls del procés, i per tant cal que hagin passat uns anys i que aquest hagi esdevingut estable. A Andorra, va recordar, les produccions dels cellers “són joves i alguns no saben encara les varietats que finalment tiraran endavant”.
No obstant això, va apuntar que el segell andorrà ja suposa un pas endavant i un ajut a la comercialització del producte. “El consumidor quan veu un segell sap que hi ha unes garanties al darrere”, va destacar el director del departament. Garanties respecte al procés d’elaboració i també al lligam al territori. “No hi pot haver res, ni en el cultiu del raïm ni en el procés de vinificació que es faci fora d’Andorra”, va assenyalar Landry Riba.