reportatge
D'helicòpter a braç
El David va néixer sense l’avantbraç dret, així que sempre havia volgut saber què se sentia en poder-lo usar. Va trobar la solució en forma d’helicòpter de LEGO i una setmana després ja havia fet una pròtesi amb la qual poder agafar objectes.
L’esperit de superació no coneix barreres ni edat, al contrari, la joventut acostuma a donar un plus d’energia i d’un coneixement tecnològic que no tenen els més grans. És el cas del David Aguilar, un jove lauredià de 18 anys que va néixer sense l’avantbraç dret, però que tenia una voluntat, “poder sentir com utilitzar la mà dreta, i ho vaig aconseguir amb el meu Legotècnic”. Tot el que va necessitar va ser un somni i una joguina. “Fa un mes estava al llit i a la prestatgeria tenia un helicòpter de LEGO que estava agafant pols i ja m’estava cansant d’haver-lo de netejar, així que em vaig preguntar què podia fer amb les peces i vaig decidir que em faria un braç. Em va venir de cop”, comenta somrient. El va muntar amb una setmana, música electrònica inspiradora i un parell d’hores diàries. “El vaig fer de manera que quan estiro el braç, la pinça de la mà s’obre, i quan l’arronso, es tanca. A més, les peces estan col·locades de tal manera que si faig força cap enfora no es mouen, però no oblidem que és de LEGO”, riu mentre ho explica. “Ara ja l’estic millorant i vull fer-lo més fort, però que consti que ja puc fer flexions amb ell.”
La construcció la va fer amb nocturnitat i sense comentar-ho amb els pares, encara que ells, gats vells, pujaven a dir-li bona nit i quan el David no se n’adonava li feien fotos i observaven com avançava el projecte. Finalment va arribar el dia que el va acabar i “vaig baixar al menjador mentre ells i la meva germana miraven la tele. Portava la pròtesi posada i m’agafava les dues mans. Recordo com els meus pares em van mirar estranyats però orgullosos”. També va repetir la broma amb els seus amics a l’escola però amb ells la relació és diferent i “sempre fem bromes. Hi havia un temps que em feia vergonya sortir al carrer, però amb ells mai m’he sentit diferent. Fem moltes bromes i moltes vegades són ells qui em frenen”.
El braç que es va fabricar li permet agafar objectes que no superin els 200 grams, ja que “tinc el braç molt prim i si agafo coses que pesin molt la pròtesi em fa mal i em canso. Crec que no podré portar-ne un de permanent però, qui sap en el futur? Amb les impressores 3D potser la cosa canvia”. L’experiència li va valdre per fer un canvi de plans en el seu futur. “Abans tenia decidit fer enginyeria informàtica però ara m’agradaria saber com són els cursos de robòtica a Barcelona. Si puc treballar ajudant els altres a resoldre problemes com el meu estaria molt content”, confessa.
El David condueix, talla la carn o es fa el llaç dels cordons de les sabates, però, com diu, encara té un repte. “L’única cosa que de moment no puc fer és escalar”, riu.