Salut
La CASS proposa que l'afiliat amb renda alta pagui més en sanitat
La Seguretat Social insta que els més acabalats tinguin menys reemborsament en els actes sanitaris i els fàrmacs
La CASS proposa que l'afiliat amb renda alta pagui més en sanitat
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha recollit un paquet de cinc mesures en el canvi del sistema del reemborsament als afiliats per reduir el dèficit sanitari i millorar la gestió. El conjunt de propostes ha estat adreçat al Govern perquè estudiï la viabilitat i les implanti si ho considera oportú. La de major impacte fa referència que les rendes més altes haurien de pagar més en sanitat, tant actes mèdics com farmàcia, que les més baixes. Aquest objectiu s’assoliria fent que el percentatge de reemborsament que s’apliqui als més rics sigui més baix. En comptes del 75% del retorn que actualment està establert caldria rebaixar a un percentatge més baix a partir de certs ingressos anuals. La CASS no especifica, però, si hi hauria un sol sostre (un percentatge fix per a tots els que superin una xifra d’ingressos anual) o diferents sostres (menor retorn a mesura que la xifra d’ingressos va creixent). Tampoc ha inclòs a la demanda quina seria la quantitat anual a partir de la qual es considera que un individu o família són de rendes altes.
Pel que fa a les rendes més baixes, la CASS fa dues propostes. La primera fa referència que el tercer pagador (quan el pacient no ha d’avançar els diners, sinó que la Seguretat Social paga directament) hauria de modular-se sobre la base d’un límit de renda anual. En aquest cas, la Seguretat Social sí que es mulla i proposa una xifra. Concretament, el pacient no hauria d’avançar els diners (en els casos que correspongui) per després ser reemborsat quan guanyi menys de 24.000 euros anuals (bruts) o unitats familiars amb rendes inferiors als 30.000 euros.
Limitació del 100%
La segona aposta passa per limitar els casos en què s’està pagant el 100% dels actes mèdics i els productes farmacèutics. Per a la CASS això tan sols s’hauria de produir quan l’afectat o la família afectada demostrin una “insuficiència general de recursos econòmics” i una “insuficiència particular lligada al cost de la patologia”. Aquest segon argument es refereix que només s’hauria de fer en els casos en què el tractament és tan car que l’afectat no pugui fer-se’n càrrec amb els seus mitjans. I que ho pagui l’Estat.
La quarta modificació proposada insta que s’elimini la cobertura actual del 33% dels actes mèdics que es fan amb prestadors no convencionats. Això significaria que quan un afiliat a la CASS fa una visita a un metge (normalment de fora) que no és a la llista de convencionats a la CASS, la Seguretat Social no pagaria res. Actualment s’abona el 33% del cost que aquest acte mèdic té fixat en els barems de la CASS (independentment del cost real que el metge no convencionat hagi fet pagar al pacient). Aquesta eliminació envers els metges no convencionats també s’estendria als actes mèdics (proves, receptes...) que puguin fer al pacient afiliat a la CASS.
L’última proposta s’emmarca en la racionalització de la despesa farmacèutica. Consistiria que la Seguretat Social podria establir un reemborsament menor (per sota del 75%) per aquells medicaments en què hi hagi dubtes científics respecte a l’eficàcia. Aquesta mesura ja s’està aplicant a França, on s’elabora cíclicament una llista de fàrmacs que passen a ser més cars des del moment que hi ha un informe científic que posa en dubte la utilitat.
Aquestes propostes i d’altres com, per exemple, la petició perquè s’apliqui una taxa específica per a l’alcohol i el tabac que vagi destinada a cobrir el dèficit sanitari, hauran de ser explicades avui pel president de la parapública, Jean Michel Rascagneres, en una compareixença davant els consellers generals. Entre les mesures proposades pel consell d’administració al Govern també s’incloïa un increment de les cotitzacions a la Seguretat Social. Aquest increment hauria de ser d’entre un 1% i un 2% més i destinar-se íntegrament a la branca sanitària.
LES CINC MESURES
Rendes altes
1. Els que més cobren que paguin més
La CASS creu que els percentatges de reemborsament de la despesa sanitària no han de ser iguals per a tothom. Defensa que les rendes més altes tinguin menys retorn.
2. Tercer pagador
Fixar un sostre per ser beneficiari
S’insta que els casos en què el pacient no avanci els diners es limitin a un sostre. Es parla de 24.000 euros anuals d’un individu i 30.000 per família.
3. Prestació del 100%
Només per a qui no ho pugui pagar
Es defensa que els casos de tractaments en què al pacient se li paga el 100% es limitin als casos que realment no s’ho puguin pagar. I s’insta que ho pagui l’Estat i no la CASS.
4. Medicaments
Més cars els que no siguin eficaços
Es considera que els medicaments que hi hagi evidència científica que es dubta de la seva eficàcia hagin de ser més cars que la resta.
5. No convencionats
Eliminar el 33% de subvenció pública
La Seguretat Social és partidària que les visites i actes mèdics amb els metges no convencionats no tinguin cap subvenció pública. Ara es dona el 33% de la tarifa CASS per a cada acte.