col·laboració internacional
Investigació sobre la família d'Arias Cañete a Andorra
Espanya envia una petició d’intercanvi d’informació fiscal sobre Micaela Domecq, dona del comissari europeu, tres dels seus germans i un cunyat
Investigació sobre la família d'Arias Cañete a Andorra
El BOPA ha fet pública la citació de Micaela Domecq Solís-Beaumont, esposa de l’exministre d’Agricultura espanyol i actual comissari europeu d’acció pel clima i l’energia, Miguel Arias Cañete. A banda, també s’ha citat tres germans Domecq Solís (Rafael, Cecília i Matilde –en total són nou–) i un cunyat, Lorenzo Dávila Correa. La citació està relacionada amb peticions d’intercanvi d’informació fiscal enviades per Espanya i que, segons fonts properes al cas, estarien relacionades amb la investigació oberta arran que la família Domecq Solís va sortir en els papers de Panamà. Suposadament administraven una empresa opaca del país centreamericà a través de la qual es gestionarien comptes a Suïssa. Micaela Domecq Solís-Beaumont, de 59 anys, tenia firma autoritzada al costat de diversos familiars a la societat offshore Rinconada Investments Group, a la qual estaven associats quatre comptes bancaris en bancs helvètics.
Societats lligades o no
Dins de les citacions del BOPA també n’hi ha per a diferents societats, tot i que no s’especifica si estan relacionades o no amb el cas de la dona del comissari europeu. N’hi ha alguna que és panamenya, com Hadim Tree, Tavares Resources Limited (que surt a la llista dels papers de Panamà creada per Mossack Fonseca) i d’altres que no estan vinculades (de forma fàcilment recercable) al país centreamericà com BackBay Limited, Baggot Holdings o Dalton Brothers (sic).
Cal recordar que els Domecq Solís són una de les famílies aristocràtiques més conegudes a Espanya. Micaela és la més petita dels nous fills de Juan Pedro Domecq i Matilde Solís-Beaumont i Atienza (filla dels marquesos de València). Es calcula que els negocis familiars sumen un patrimoni que ronda els 500 milions d'euros entre terres, braus, cellers i immobiliàries.
Dels quatre germans Rafael és l’únic al qual se li han de comunicar dues notificacions, mentre que per als altres tres (i a les societats) només n’hi ha una. En la citació del BOPA es dona l’opció “en cas que sigui una persona no resident en territori andorrà” de “designar un representant resident fiscal al Principat d’Andorra per tal que es mantinguin amb ell totes les actuacions del procediment, incloent-hi la notificació inicial”. Si en deu dies hàbils no s’ha presentat per rebre la notificació ni l’interessat ni el representant a tots els efectes la comunicació es considerarà feta.
REACCIONS
“Surt al BOPA perquè la llei fixa aquest mecanisme”
El ministre portaveu va explicar que “quan per la raó que sigui has d’informar algú (sobre una petició d’informació feta per un altre país) i no el trobes, el mitjà establert a la llei és fer-ho a través del BOPA”. Jordi Cinca va incidir que “no es pot informar respecte a quin és el tema i l’únic que es pot fer públic és el que s’ha publicat al BOPA”. El ministre portaveu va recordar que hi ha altres procediments de diferents temes que també “preveuen el mateix mecanisme per adreçar-se a ciutadans que no pots localitzar”.
EL GOVERN CATALÀ ES VA INSPIRAR EN LA HISENDA DEL PRINCIPAT
El govern català presidit per Carles Puigdemont es va inspirar en la hisenda del Principat com a base per crear un ens de recaptació tributària per a una futura Catalunya independent. La intervenció de l’agenda del secretari general del departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, va servir per constatar que l’executiu català destituït per l’aplicació de l’article 155 estava creant una base de dades dels contribuents i que pretenia fer servir fins a 162 fonts d’informació.
En els seus apunts, Jové, considerat la mà dreta del vicepresident d’Economia destituït, Oriol Junqueras, va escriure que s’estava treballant en la “hisenda andorrana” i que la constitució es faria a través d’un acord amb la consultora Everis. El jutjat número 13 de Barcelona ja investigava la creació d’una hisenda pròpia en cas d’una Catalunya independent, però no n’havien transcendit més detalls.
Segons l’informe realitzat per la guàrdia civil, l’executiu català preveia dues fases per desenvolupar la hisenda pròpia: la via autonòmica i la fase d’estat. Per això, havien preparat un desenvolupament normatiu amb quatre lleis. Els dos primers textos s’havien desenvolupat en el marc de la llei autonòmica mentre que els altres dos s’haurien estipulat en un nou marc normatiu en cas que Catalunya s’hagués convertit en un estat independent. Amb les últimes lleis també estava previst desenvolupar un sistema de duanes, el cadastre, un ens gestor integral de tributs i un règim fiscal general. Per al desenvolupament informàtic d’aquest projecte, s’havia contractat l’empresa alemanya T-Systems, una filial de la multinacional alemanya Deutsche Telecom. El govern germànic forma part del consell d’administració d’aquesta empresa.