tribunal de corts
Petició de 30 anys de presó per l'assassinat de Soldeu
La vista per l’assassinat d’un empresari rus el 2004 se celebra amb l’acusat en rebel·lia i sense presentar-se cap dels testimonis clau
Petició de 30 anys de presó per l'assassinat de Soldeu
El Tribunal de Corts va celebrar ahir la vista per l’assassinat d’un empresari rus a un hotel de Soldeu el 17 de desembre del 2004, i com ja va avançar dimecres el Diari, sense la presència de l’únic acusat, un home ucraïnès de nacionalitat israeliana. La fiscalia el considera culpable de les dues ganivetades que van provocar la mort de l’empresari, i en tractar-se d’un assassinat amb premeditació, traïdoria i recompensa va demanar una pena de 30 anys de presó, la màxima marcada en el Codi Penal en vigor l’any dels fets. El judici, que estava previst que durés un dia i mig, va quedar vist per a sentència en poc més de quatre hores, fet que no va impedir que fos un dels més insòlits dels darrers anys. I és que la vista ja va començar amb retrets del president del Tribunal a l’advocat defensor pel fet que pretengués incloure en les proves una declaració testifical feta davant notari a Israel, país on viu l’acusat. L’home no es va presentar a la vista i la justificació del lletrat per intentar que no se’l jutgés en rebel·lia processal (no tenir diners per viatjar a Andorra i una presumpta malaltia) no van convèncer el president del Tribunal. Insòlit, tot i que no inesperat, també va ser que no es presentessin cap dels sis testimonis clau que viuen a Israel o Rússia, entre ells l’exmilitar de l’exèrcit soviètic que es va autoinculpar de l’assassinat o qui era amant de l’acusat i que va estar amb ell a Andorra fins poc abans de l’assassinat. També ho va ser la denúncia de l’advocat de la desaparició d’una prova que estava en mans de la policia i que “és exculpatòria” i “ha privat el meu client del seu principal mitjà de defensa”. Una desaparició que el Tribunal va admetre haver passat.
Una trama mafiosa
La fiscalia considera provat que l’acusat es va desplaçar a Andorra uns dies abans de l’assassinat amb la seva amant i que dos germans russos que vincula amb el crim organitzat el van contractar per matar l’empresari rus. També considera cert que va viatjar amb una tercera persona, també d’origen rus, amb l’objectiu d’indicar-li qui era l’home a eliminar. Abans de perpetrar el crim va comprar un ganivet a una armeria andorrana amb el qual va clavar dues punyalades a la víctima (una al tòrax i l’altra a l’abdomen) que segons l’autòpsia va morir per l’afectació al cor.
L’arma la va trobar la policia dins d’una bossa amagada a un bidó que estava a cinc minuts a peu de l’hotel en una obra i que els operaris usaven per escalfar-se. A la bossa també hi havia uns pantalons, un pot de gas mostassa i una samarreta. Aquesta és la que ha desaparegut i amb la qual l’acusat hauria fabricat un passamuntanyes per entrar a l’habitació que ocupava la víctima, a qui va assassinar després d’atacar-la amb el gas, i la seva amant. Poques hores després va ser detingut en una habitació del mateix hotel on es va trobar un pic, una pistola de balins i una rasqueta amb la qual hauria obert la porta de l’habitació de l’empresari mort. A la navalla s’hi van trobar restes de sang que van coincidir amb l’ADN de la víctima. Les proves que es van fer al finat van trobar rastres d’ADN d’un altre home que mai han pogut ser comparades amb les de l’acusat. La dependenta de l’armeria va testificar ahir que la persona que li va comprar el ganivet era un expert en armes però no va identificar ni a la vista, ni pocs dies després dels fets, l’acusat com el comprador. Un fet que sí va fer l’amant del processat, perquè “va rebre fortes pressions de la policia israeliana” i del qual ara s’ha retractat.
Un altre autor de l’assassinat
El relat de la defensa és totalment oposat i el lletrat va assegurar que l’acusat, que va estar un any a la presó i que va ser alliberat en complir-se el termini màxim d’internament provisional, no és un sicari de la màfia. L’autor seria l’home que es va autoinculpar deu mesos després del crim mitjançant una cinta de vídeo. Ho hauria fet perquè el seu nebot tenia un deute de 400.000 dòlars amb la víctima que havia de tornar en pocs dies i per robar-li el document que donava fe del mateix. L’autor del crim, va recordar, és un exmilitar de l’exèrcit soviètic, entrenat com a comando i buscat per diversos assassinats.
El lletrat també va dir que el seu client havia estat contractat per un dels germans, que a diferència del que diu la fiscalia no tenien relació amb la màfia, per fer-li de guardaespatlles en una reunió que s’havia de celebrar a l’hotel. Havia de cobrar 500 euros diaris per aquesta feina, que “no és precisament la manera de cobrar dels assassins a sou”, va explicar com a argument d’exculpació.
Va lamentar la desaparició de la samarreta, que no coincidiria amb la talla que usa el seu client, i va portar una fotografia d’una de similar de la qual n’havia retallat la part que la policia considera que va usar per fer el passamuntanyes. “He provat de fer-ne un amb aquest tros i és impossible”, va dir l’advocat, i va assegurar que dir que l’havia fet amb una samarreta “fregava el ridícul” quan podria comprar-ne un a Soldeu.
L’advocat, que vol l’absolució, va lamentar que no s’hagués acceptat l’oferiment que va fer el seu client d’una anàlisi de l’ADN, ni la petició perquè s’emprovés la roba trobada al bidó per veure si era seva. Va dir que el perfil de l’acusat, 40 anys, casat i amb dos fills, no era el d’un sicari i que de ser-ho “la màfia ja l’hauria eliminat”.
EL JUDICI
L’acusat no es va presentar al·legant una malaltia i no tenir diners per viatjar a Andorra. Diu que es paga els advocats amb ajuts.
Malgrat la gravetat dels fets va ser alliberat un any després en complir-se el temps màxim de presó preventiva per l’allargament de la instrucció del cas.
Tots els testimonis clau russos i israelians, entre ells un home que es va autoinculpar de la mort, no es van presentar a la vista celebrada al Tribunal de Corts.
La defensa va denunciar la desaparició d’una samarreta que seria clau per a l’absolució del seu client.
Amb la samarreta s’hauria elaborat un passamuntanyes usat a l’assassinat. El lletrat diu que la samarreta no era del seu client per massa petita i que és impossible elaborar-lo.
Es va trobar un rastre d’ADN d’un desconegut a les restes del finat. No s’han comparat amb el de l’acusat.
La policia diu que l’acusat és un sicari amb formació de comando. La defensa ho nega.