L'oposició critica l'incompliment de la regla d'or
Cinca aposta per fer la llei “més emmotllada” per poder complir amb el límit de dèficit anual
L'oposició critica l'incompliment de la regla d'or
L’oposició en ple va denunciar ahir que el Govern incompleixi la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, l’anomenada regla d’or, per no poder atendre’s al límit de dèficit anual establert. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va defensar a la sessió del Consell General d’ahir que la llei ha evitat “l’escalada d’endeutament que havia pres el país”, i va apostar per “canviar-la, millorar-la i fer-la més emmotllada” per tal que es pugui complir. No obstant això, va recalcar que paral·lelament caldrà “ajustar tant com puguem el pressupost” per intentar estalviar nou milions d’euros de despesa del 2018 que provoquen que se superin els llindars.
També el grup demòcrata va instar el Govern a “fer una reflexió per saber si els nou milions es poden estalviar o no”, però va defensar que cal modificar la llei “perquè és absurd que marqui uns objectius irrealitzables”, segons va afirmar el conseller Carles Enseñat. Els vots de DA van tombar ahir l’esmena a la totalitat presentada pel grup liberal al marc pressupostari. El president dels liberals, Jordi Gallardo, va criticar que l’executiu “no té una política pressupostària clara i coherent” perquè “ni tan sols les previsions optimistes poden complir la regla d’or”. “Situen les inversions per al 2019 en poc més de 42 milions d’euros, una de les xifres més baixes pressupostades en inversió, set menys que el 2018”, va lamentar Gallardo, que va acusar el Govern de fer “maquillatge financer” per fer quadrar els números.
Cinca va replicar que tot i voler canviar la llei l’executiu segueix pensant que és necessària per evitar que l’endeutament superi un límit que perjudiqui les finances públiques. “Tots els pressupostos menys el del 2012 s’han liquidat per sota de la previsió de dèficit que s’havia fet”, va recordar, afegint que amb la mateixa progressió de deute “estaríem molt per damunt del límit”. Per tant, el marc pressupostari “ha servit per tindre els millors tancaments de pressupost des del 2002”, va assegurar, afegint que s’ha reduït la diferència entre el que es pressuposta i es liquida.
El conseller general Carles Naudi, en nom dels parlamentaris de Ciutadans Compromesos i Unió Laurediana, va rebutjar “modificar fórmules perquè ens quadrin els números” i va demanar que el marc pressupostari es modifiqui, però per esdevenir “una autèntica eina de previsió”, i que s’aprofitin els moments de bonança econòmica per rebaixar deute. El conseller general del PS Pere López va carregar contra “una forma de governar deslleial” perquè “només tenen en compte els consellers quan incompleixen”. “Vostès governen excepte quan hi ha sarau”, va reblar, afegint que “hi ha més despesa de la que permetia la llei i per això cal canviar-la per donar més marge”. El conseller d’SDP, Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet, també van rebutjar l’incompliment de la norma.
EL PS I SDP REBUTGEN LA CREACIÓ DE MANCOMUNITATS
El ple va aprovar ahir la llei de col·laboració entre l’administració general i els comuns que permet la creació de mancomunitats per “disposar de les eines per fer efectius els mecanismes per maximitzar l’eficàcia en l’exercici de les competències segons el principi de lleialtat institucional”, segons va afirmar el cap de Govern, Toni Martí, en el discurs de defensa del projecte. El líder de l’executiu va destacar que “obre la porta a permetre la mobilitat de treballadors”. Un text que va suscitar el rebuig del PS i SDP pel fet d’impulsar “una administració paral·lela nova”, segons Víctor Naudi, que va alertar que “acabarà generant més despesa pública”. Pere López va denunciar que la voluntat inicial de DA era que “les mancomunitats no tinguessin cap mena de control polític i legislatiu”. “DA està convertint la gestió política en una xarxa de clientelisme polític i un malbaratament de recursos”, va sentenciar.
La consellera liberal Judith Pallarés i Josep Majoral, de CC-UL, van qüestionar que la mobilitat de treballadors encara no està regulada. Pallarés, però, va afirmar que “les mancomunitats són un instrument per exercir les competències comunals”. “No les envaeixen i així serà tot més fàcil”, va concloure.