Reportatge
Cinc recursos per a no res
El Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’un home condemnat a 18 mesos de presó condicional per donar dos cops en una discussió de trànsit.
Cinc recursos per a no res
Al Constitucional (TC) guanyes poques vegades. I si ho has fet un cop i no t’ha servit per a res, ho pots tornar a intentar. Però la sort no sempre truca dues vegades a la porta. Si més no en el cas d’un home que va ser condemnat a 18 mesos de presó condicional per haver atonyinat i vexat un home després d’una discussió de trànsit el 2010. Els fets pels quals va ser jutjat per Corts el 2012, quan el condemnat tenia 45 anys, van succeir després d’un xoc lleu entre dos cotxes en una rotonda de la CG-1, a l’altura de Santa Coloma. En el moment de fer l’informe de l’accident, el processat va donar un cop de puny a la cara al conductor de l’altre vehicle, que quan va agafar el mòbil per trucar a la policia va rebre un altre cop de puny a la mà que va fer que el mòbil caigués a terra. Tot seguit, a fi d’atemorir-lo, li va dir: “Sé on vius, sé on treballes.” El processat també el va insultar amb expressions com ara “fill de puta, maricón de merda, xulo asquerós i xulo de merda”.
La condemna va ser recorreguda al Superior el 2013, tribunal que la va confirmar. L’home va presentar un recurs al Constitucional un any després en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència. El TC va anul·lar les sentències de Corts i el Superior va retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència de Corts. El 19 d’octubre del 2016 aquest tribunal, format pels mateixos magistrats que havien jutjat per primera vegada els fets, van condemnar l’home a la mateixa pena: 18 mesos condicionals. El 26 de juny del 2017, el Superior va desestimar el recurs del condemnat i a l’agost l’incident de nul·litat d’actuacions presentat en considerar que s’havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció en els vessants dels drets a la defensa i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
Era el pas previ per tornar al Constitucional, on va elevar un recurs d’empara perquè el tribunal declarés la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, anul·lés les resolucions impugnades i retrotragués les actuacions al moment anterior a l’informe del ministeri fiscal fet el juny del 2011. Al·legava que no s’havia tingut en compte l’“enemistat manifesta” entre el recurrent, l’advocat i el fiscal general, ni tampoc l’amistat que tenia una de les magistrades del Tribunal de Corts i una de les parts presents a la causa. Fa unes setmanes, el TC no va admetre a tràmit el recurs d’empara en considerar extemporànies la recusació de fiscal general i magistrada, ja que el primer no va intervenir en la segona sentència de Corts dictada de nou per la decisió del Constitucional i la magistrada no va ser recusada abans de fer-ho.