Els Cierco reclamen una indemnització a la UE pel 'cas BPA'

Roser Noguer, Higini Cierco i Ramon Cierco, titulars del 75,5% de les accions de l’extinta entitat, afirmen que no se’ls va reconèixer “cap tipus de dret durant el procés d’intervenció i resolució de l’entitat”, i que no s’hi van poder oposar ni se’ls va indemnitzar, fet que suposa “una important vulneració dels principis superiors de l’Estat de dret i de drets fonamentals”, com el conveni europeu per a la protecció dels drets humans. Així, critiquen “la manca de control i supervisió” de la Comissió Europea respecte a la correcta transposició de la normativa europea pel que fa a resolució d’entitats bancàries i denuncien que ha provocat “una situació d’il·legalitat” que persisteix a dia d’avui.

Presentat el 29 de desembre

En l’escrit que els tres accionistes van presentar el 29 de desembre a la direcció general d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comissió Europea i al qual ha tingut accés el Diari, remarquen la “duresa” i “immediatesa” amb la qual va actuar Andorra el març del 2015 a l’hora de “donar per bones” les alertes del departament d’Estat dels Estats Units i la difusió que se’n va fer, generant “un resultat nociu” tot i haver-se “demostrat que ni els indicis d’infraccions, ni la gravetat de la situació eren tals”.

Així mateix, critiquen que l’AREB es va crear “per ser aplicada retroactivament a BPA”, fet que segons ells vulnera la Constitució i el principi d’irretroactivitat de les directives comunitàries. “És clar que el Principat d’Andorra va intervenir sense base legal l’entitat BPA i posteriorment va elaborar i aprovar amb caràcter d’urgència i amb enfocament directe sobre BPA una llei dissenyada per ser aplicada retroactivament a aquesta entitat”, exposen, afegint que els va “privar dels essencials drets que la normativa comunitària els reconeix”. Situació que titllen d’“injusta i arbitrària” i que destaquen que no es va revertir quan la FinCEN va retirar el seu Notice l’any passat. Al text fan esment, també, que en el cas de Banco de Madrid, filial de BPA, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) d’Espanya va decidir no obrir un procés de resolució en no veure-hi motius suficients per fer-ho, qüestió que utilitzen per afirmar que el procés andorrà va ser “arbitrari”. Els Cierco, que ja han emprès accions legals tant als Estats Units com a Andorra, actuen ara també contra la Unió Europea pel fet de permetre “flagrants vulneracions” en no complir amb el que diuen que és la seva obligació d’actualitzar l’acord monetari almenys un cop l’any, fet que assenyalen que ha provocat que l’ordenament jurídic andorrà no hagi inclòs les normes europees referents a la resolució d’entitats de crèdit.

Això, apunten, desposseeix els accionistes andorrans dels drets que els dels altres països sí que tenen reconeguts. Per altra banda, consideren que la Comissió Europea no ha complert amb l’obligació d’estudiar les mesures adoptades pel Principat i de denunciar davant la comissió mixta els possibles incompliments de l’acord.

Exigeixen “reparació”

Per tot plegat demanen a la Comissió que compleixi amb les seves funcions i responsabilitats i actualitzi l’acord, en revisi les incorreccions i prengui mesures de solució i també li exigeixen responsabilitats pels danys causats als accionistes per uns incompliments que veuen “molt greus”. Reclamen, a més, “reparació” per un perjudici “real, cert i material” per l’“importantíssim impacte econòmic” que els fets van produir en el patrimoni dels accionistes, és a dir que se’ls reposi la situació financera que tindrien si la Comissió no hagués dut a terme “l’actuació il·legal” i la “negligència” de no complir amb l’acord monetari, fets que creuen que haurien de sotmetre’s al Tribunal de Justícia de la UE.

En concret, afirmen que el dany es concreta “almenys en la diferència entre el que han percebut després de la resolució de BPA com a titulars del 75,7% de les accions de l’entitat (és a dir, res) i el que haurien percebut com a resultat d’un procediment concursal” o d’insolvència ordinari. Això hauria estat així, asseguren, si la Comissió hagués obligat el Principat a incorporar el reglament 806/2014 a l’ordenament jurídic.