Justícia
Ilja Janitskin es mantindrà en arrest domiciliari monitorat
No demanarà la llibertat i esperarà que el no a l’extradició sigui ferm
Ilja Janitskin es mantindrà en arrest domiciliari monitorat
El polític i periodista ultranacionalista finlandès Ilja Janitskin es mantindrà en arrest domiciliari monitorat fins que l’acceptació o la denegació de la demanda d’extradició al seu país d’origen sigui ferma. Malgrat que el Tribunal de Corts va decidir el 19 de desembre passat no acceptar la demanda d’extradició de la justícia de Finlàndia, l’advocat de Janitskin, Alfons Clavera, va explicar al Diari que finalment no demanaran que s’aixequi la mesura privativa de llibertat que els mateixos magistrats van dictar el dia que es va celebrar la vista oral. Fins a aquella jornada, el 19 d’octubre passat, i des del 4 d’agost, quan va ser detingut, l’editor de la revista digital Mv-lathi va estar ingressat al centre penitenciari de la Comella en règim de presó provisional.
Quan es va conèixer la sentència de Corts, el lletrat i Janitskin es van plantejar demanar-ne la llibertat per la possibilitat que un possible recurs de la fiscalia allargués la situació processal del polític i periodista. La celebració d’un nou judici i la redacció de la conseqüent sentència del Tribunal Superior podrien allargar la resolució de la causa d’extradició un parell o més de mesos. De moment es desconeix si la fiscalia ha decidit presentar recurs (el ministeri públic té 15 dies hàbils per fer-ho a partir del dia després de la notificació de la sentència), però l’advocat de Janitskin ha decidit esperar que la decisió sobre l’extradició a Finlàndia del seu client sigui ferma i no fer una demanda de llibertat.
Janitskin, que es volia presentar com a candidat a les eleccions presidencials del seu país que se celebraran el gener de l’any que ve, no ha aconseguit les 20.000 signatures necessàries per fer-ho i finalment no hi participarà. Sí que ha anunciat la intenció de presentar-se a les eleccions al parlament de Finlàndia del 2019.
Cal recordar que Corts va denegar l’extradició per mancances en la documentació. Alguns documents van arribar al tribunal fora del termini establert i altres que sí que estaven integrats a la causa els faltava la traducció en algun dels tres idiomes amb els quals treballa la justícia andorrana: català, castellà i francès.