'Cas BPA'
La fiscalia conclou que BPA protegia gestors sospitosos
L’entitat hauria protegit i/o promocionat els empleats i directius que tenien problemes amb la justícia per blanqueig
La fiscalia conclou que BPA protegia gestors sospitosos
Una de les conclusions que inclou la fiscalia en l’informe de qualificacions provisionals és que Banca Privada d’Andorra va protegir els “gestors implicats en afers de blanqueig”, i considera que era “una política de la direcció general i altres organismes de gestió”. El primer exemple que posa és el de Pablo Laplana, un gestor conegut al banc “per la seva política de captació de clients de risc” i a qui el seu cap, Xavier Campos, va qualificar com a “bomba de rellotgeria”, tal com s’explica en l’informe del ministeri públic. El mateix Campos hauria parlat de “la impossibilitat de fer-hi res, ja que és el protegit de Joan Pau Miquel”. Laplana va ser detingut en el marc de l’afer Puerta el 2010. Norman Puerta era un ex-comissari antidrogues a Veneçuela que va ser detingut per blanqueig de diners provinents del narcotràfic i que els tenia a BPA. Després de la detenció de Laplana el banc li dona una excedència per anar a treballar a Banco Madrid (que seria filial de BPA) amb millors condicions laborals.
Laplana, a més, acabaria cobrant 100.000 euros de sotamà pagats per la caixa B de l’entitat (a través de la societat panamenya Landstreet) sense declarar. La caixa B s’utilitzava per premiar discrecionalment alguns empleats pels serveis prestats sense que la resta dels treballadors ho sabessin. Laplana no ha pogut explicar, segons la fiscalia, “per quin concepte i fórmula es determinava dit import”. En l’afer Puerta també va declarar com a inculpada Cristina Lozano i seria promocionada tres anys després a directora general adjunta de l’àrea de negoci.
En el cas Petrov, de blanqueig de la màfia russa i pel qual el mateix Petrov es va confessar culpable, les punxades telefòniques de la policia espanyola afecten Santiago de Rosselló i Xavier Campos. La fiscalia explica que “la reacció de l’entitat bancària a través de la direcció general fou la de contractar lletrats a Espanya i Andorra per garantir la seva defensa a fi de protegir-los el màxim possible de l’acció de la justícia”. Rosselló i Campos van cobrar uns 700.000 euros de sotamà de la caixa B de l’entitat.
L'extradició de Genés
L’any 2013, en el marc de l’operació Emperador (cas Gao Ping o blanqueig de diners de la màfia xinesa a Espanya) la justícia espanyola va demanar a Andorra l’extradició del processat Sergi Fernández Genés, empleat de BPA, per uns presumptes delictes de blanqueig, associació il·lícita i falsedat documental. S’entrega voluntàriament i Espanya el deixa en llibertat en espera de judici sempre que es comprometi a no sortir de territori espanyol. BPA reacciona pagant-li les despeses d’advocat i creant-li un lloc de treball en l’equip de gestors internacionals a Barcelona. El lloc de treball el creen tant per a ell com per a la seva dona, Amaya de Santiago Bullich. Sobre un salari de 5.000 euros que cobrava BPa passa a aplicar-li un complement de sou de 2.500 euros més mensuals.
El 2,5% en primes de sotamÀ
El darrer mecanisme de l’entitat per potenciar les males pràctiques, segons la fiscalia, dels gestors en temes de blanqueig és l’ús de la caixa B. L’informe indica que “a banda dels salaris pactats contractualment i un variable objectiu, anualment s’aprovisionava el 2,5% del resultat de l’entitat”. Aquesta quantitat la lliurava Santiago de Rosselló com a director financer “a Joan Pau Miquel en efectiu i aquest distribuïa [els diners] com a complement extracontractual de forma discrecional”. Aquest complement entrava en la societat panamenya Landstreet i “es pagava sempre en efectiu”. Segons la fiscalia, Joan Pau Miquel utilitzava aquest sistema [era propietari del 50% de Landstreet] per garantir l’opacitat”.
Casos de protecció
1 A Pablo Laplana se li milloren les condicions
Després de ser detingut pel cas Puerta, a Pablo Laplana se li dona una excedència a Banco Madrid i se li milloren les condicions laborals.
2 A de Rosselló i Campos se’ls paga advocats
A Santiago de Rosselló, processat encara per l’afer de la màfia russa conegut com a cas Petrov, i a Xavier Campos se’ls paga la despesa en advocats.
3 Cristina Lozano serà directora adjunta
Cristina Lozano va declarar com a inculpada en el cas Puerta i acabaria sent nomenada directora general adjunta de l’àrea de negoci.
4 Lloc a Espanya i millor salari per a Fernández
Processat pel cas Empe-rador, Sergi Fernández Genés ha de marxar a Espanya. BPA li crea un lloc a Barcelona i li passa a pagar 7.500 euros al mes.