reportatge
Presó per furts i 'porros'
El ministeri públic demana tres anys de presó per haver furtat dos televisors de casa d’un amic a qui va robar les claus per entrar-hi i dos anys més per haver cedit cigarretes de marihuana a menors d’edat. La fiscalia recorda al judici que són les penes mínimes.
Presó per furts i 'porros'
obar dos televisors: tres anys de presó ferma. La cessió i consum d’uns cigarrets de marihuana amb uns amics menors: dos anys de presó ferma. Furtar un telèfon mòbil i una consola de videojocs: tres mesos de presó ferma. En total cinc anys i tres mesos d’internament són els que demana la fiscalia per a un jove resident d’origen portuguès que es dedicava a robar productes d’electrònica als seus amics, alguns dels quals menors, per després revendre’ls. El delicte més greu, segons el ministeri públic, el va cometre després de convidar la seva parella i un amic a passar la nit al pis que compartia amb un altre jove. L’acusat va agafar les claus de casa dels pares del noi –aquella nit estaven fora d’Andorra– i va aprofitar per endur-se dos televisors. Al mateix pis va citar una persona que va recomprar un dels televisors, quedant-se el processat el segon.
El ministeri públic considera els fets un delicte de furt amb claus de possessió il·legítima i reclama tres anys de presó ferma per l’agreujant d’haver abusat de la confiança del seu amic. Al judici que es va celebrar ahir al Tribunal de Corts, el fiscal va deixar molt clar que el noi va deixar les claus de casa dels seus pares a la tauleta de nit, amb lliure accés per a l’acusat.
Tan amics eren que més d’un cop havien consumit cigarretes de marihuana a casa del processat acompanyats per la companya de l’acusat i d’altres persones. Algunes menors d’edat. Un fet pel qual la fiscalia demana dos anys més de presó ferma en imputar al jove un delicte major de cessió continuada de marihuana a menors.
A aquestes acusacions hi afegeix les d’apropiació indeguda d’un telèfon mòbil i d’una consola de videojocs. De nou les víctimes van ser coneguts de l’acusat. Un, un oncle d’un amic al qual va demanar el telèfon intel·ligent per fer unes trucades, aparell que ja no li va tornar. El va recuperar més tard perquè la persona a la qual el va vendre, en no poder fer-ne ús per no disposar del codi per desbloquejar el telèfon, es va posar en contacte amb la legítima propietària de l’aparell, familiar de la persona a qui havia furtat el mòbil. El seu nebot també va ser víctima de l’acusat. Amic del processat, anava sovint a casa seva a jugar a videojocs i consumir marihuana. Un dia li va demanar la consola i ell l’hi va deixar. Ja no la va tornar a veure perquè també va acabar en mans d’una tercera persona un cop revenuda. Tres mesos més demana la fiscalia per aquests delictes. Al judici, el ministeri públic va ressaltar que en tots els casos vol la pena mínima.
La defensa demana l’absolució del jove, ja que considera que no està provat que sigui l’autor de la majoria dels delictes que se li imputen i que daten de l’any 2014. Respecte al furt dels televisors recorda que la persona que va comprar-ne un, a l’hora de descriure’l, no va fer cap esment a un tatuatge que el processat té a la cara. Considera que l’autor podria haver estat el fill dels propietaris del pis, ja que “tots dos s’assemblen molt”. Tampoc considera provada la cessió de marihuana, ja que el company de pis del processat afirma que a casa mai l’ha vist fumar ni ha sentit la característica olor d’aquesta droga. I considera que el jove, en rebel·lia processal, no hauria de ser jutjat per la via civil pel que fa al robatori de la consola de videojocs. Creu que hauria d’anar per la via civil.