política
Sílvia Bonet dona suport a Josep Pintat per presidir el grup mixt
El seu consentiment i el de Víctor Naudi poden posar fi al desbloqueig actual
Sílvia Bonet dona suport a Josep Pintat per presidir el grup mixt
L’atzucac sobre el funcionament del grup mixt es podria resoldre aviat. La consellera independent del grup mixt, Sílvia Bonet, es mostra favorable al fet que Josep Pintat sigui el nou president del grup mixt, segons va explicar la subsíndica general, Mònica Bonell, durant la roda de premsa posterior a la junta de presidents. Bonell va explicar que Bonet va adreçar una carta “donant suport al reglament” presentat pels cinc membres d’Unió Laurediana (UL) i Ciutadans Compromesos (CC), una decisió que reforça el posicionament de Josep Pintat, que al·lega que hauria de ser el líder d’aquesta part de l’hemicicle atès que ell i la resta de fidels escindits del grup parlamentari liberal són ara els que tenen més consellers dins del nou grup mixt.
L’alineament de Bonet amb Pintat per presidir el grup mixt se suma al que també va expressar el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, que es va manifestar verbalment a favor que sigui Josep Pintat el president del grup parlamentari durant la resta de legislatura. Aquesta situació deixa ara aïllats els tres membres del Partit Socialdemòcrata (PS), que va presentar un recurs per la decisió de Sindicatura de no convocar Pere López a la reunió de presidents de grups parlamentaris d’ahir. En l’escrit, López acusava la presidència del Consell “d’ingerència inacceptable”. Bonell, que va admetre que no li va agradar l’escrit de López, va dir que la intenció és contestar al recurs aquesta setmana. La subsíndica general es va defensar de les acusacions d’ingerència i va expressar que “en cap cas” han actuat “en contra de ningú”.
Davant de l’absència dels representants del grup mixt, durant la junta de presidents d’ahir només es va confirmar la celebració de la sessió del Consell General de dijous, en què es debatran les esmenes a la totalitat dels pressupostos, que després passaran a ser debatuts en comissió.
Comissió prevista per al dia 16
Bonell es va mostrar optimista pel fet que dimarts que ve la comissió de Finances ja pugui reprendre l’activitat per debatre les esmenes. “La voluntat és que la comissió de Finances es pugui reunir el dia 16”, va dir Bonell, que hi va afegir que té constància que els membres del grup mixt “faran tot el possible per reunir-se i arribar a un acord” abans d’aquesta data. Bonell també va reiterar que amb la incorporació de cinc nous membres “el normal és que el grup mixt deliberi un nou reglament”.
Segons ha pogut saber el Diari, no està estipulat de quina manera els grups parlamentaris han d’aprovar els respectius reglaments i creuen que el PS intenta fer valer ara la vigència del reglament actual, en què s’especifica que no es poden fer modificacions sense la unanimitat de tots els membres. Amb tot, les mateixes fonts consideren que els nous membres no poden estar subjectes a un reglament que no han signat. A més, s’ha retret a Pere López que oferís la possibilitat d’una presidència rotatòria amb tots els partits que formen part del grup mixt ja que ell mateix va descartar aquesta opció a l’inici d’aquesta legislatura.
EL PS PRESENTA UNA ESMENA A LA TOTALITAT DELS PRESSUPOSTOS PRESENTATS PEL GOVERN
El PS va anunciar ahir en un comunicat que ha presentat una esmena a la totalitat dels pressupostos d’aquest any. Des de la formació es considera que el text en cap cas respon a la “realitat” ni a les “necessitats” de la població. Bona mostra d’això és el fet que no es reculli cap mesura ni actuació destinada a pal·liar la complicada situació que es viu al mercat de lloguer ni amb els salaris baixos. “Presentarem les diferències globals de plantejament de quines entenem que han de ser les prioritats polítiques del país”, va explicar el conseller general Pere López. Per la seva banda, el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, ha presentat tretze esmenes al pressupost d’aquest any. Entre altres mesures, Naudi demana que no se suprimeixin certes prestacions “tenint en compte la pèrdua del poder adquisitiu” dels assalariats i que es destinin més recursos al sistema educatiu.