BPA va 'tallar' Pallardó en saber que el seguia la policia espanyola

El 16 de setembre del 2011 l’empresari valencià havia fet una nova compensació a un altre client de BPA (Javier R. V.) de 120.000 euros. Pallardó havia entregat a Javier R. els diners en metàl·lic a Espanya i automàticament se li havien traspassat al compte de BPA a Andorra 120.000 euros des del compte (també a BPA Andorra) de Javier R. La transacció “havia estat propiciada pel gestor d’aquest [Javier R.], Francesc Xavier Domingo Roige”. Un cop feta la transacció (presumptament a Barcelona) Javier R. va marxar cap al seu lloc d’origen i va ser aturat per la guàrdia civil a prop de Burgos. Era un control per cercar diners en efectiu. Com que era impossible que fos casualitat, Javier R. “va entendre que un control com el que acabava de patir només podria explicar-se pel fet que l’estiguessin seguint”. I només el podien tenir localitzat perquè la policia tenia controlat Pallardó i coneixia la trobada que s’havia produït per intercanviar els diners. Javier R. ho va comunicar al seu gestor, Domingo, un dels 25 processats.

El gestor va explicar la situació a Enrique Gracià, també processat, que al seu torn ho va traslladar al comitè de prevenció de blanqueig (CPB) de BPA. El comitè es va reunir una setmana després “amb presència dels processats Joan Pau Miquel Prats, Josep Lluís i Josep Antoni Rivero Carrizo, Santiago de Rosselló Piera i Isabel Sarmiento Fuertes”. Van decidir acabar amb l’operativa Pallardó, fos per compensacions a Espanya o per ingressos en persona al banc. Del 2008 a la tardor del 2011 havia ingressat, per enviar automàticament a la Xina, 67,4 milions d’euros. Quan havia començat a operar havia declarat que enviaria a la Xina 100.000 euros mensuals.

El CPB havia tractat diverses vegades l’afer Pallardó, però sempre havia permès l’operativa. El fiscal fa especial incís en la reunió del CPB del 29 de març del 2010. Llavors ja es comptava amb un informe de KPMG sobre Pallardó basat en les dades públiques a Espanya. Amb l’empresa Bolsos Orientales havia facturat el 2007 (no n’havia entregat més) 672.900 euros i pèrdues de 16.900. Tenia sis empleats. Linea Milano (any 2008) tenia un empleat, una facturació de 234.200 euros i pèrdues de 800. La fiscalia creu que era evident que aquests negocis no tenen res a veure amb el que estava fent Pallardó a BPA. L’empresari valencià havia enviat a la Xina 4,3 milions el 2008, 10,2 el 2009 i el 2010 acabaria enviant 25,1 milions, a més dels 27,8 que enviaria fins a la tardor del 2011, quan li van tallar l’operativa.

El ministeri públic afirma que eren conscients del “risc que part dels ingressos no siguin d’origen fiscal i conclouen de manera conscient, i per unanimitat, assumir aquest risc i mantenir l’operativa malgrat totes les alertes i les dades discordants de què disposen”. Per a la fiscalia aquesta decisió (presa per Miquel, els germans Rivero, Elfa, De Rosselló, Cejudo, Laplana i Sarmiento) té com a objectiu “poder garantir aquest flux il·limitat en efectiu que els aporta Pallardó per prestar serveis a d’altres clients molt rendibles per al banc i mantenir dins l’entitat clients afectats per la crisi econòmica, però que preveuen que es recuperaran a mitjà termini i que volen fidelitzar abans que marxin a altres entitats o jurisdiccions”. Molts clients espanyols amb la crisi necessitaven repatriar capital i Pallardo permetia fer-ho sense risc, ja que amb les compensacions els entregava els diners en mà a Espanya.

DEFENSES CONTRA GOVERN A LA CAUSA

Diversos advocats defensors han presentat dins de les qüestions prèvies la petició que el Govern no pugui exercir l’acusació particular. L’argument fonamental es basa que l’acusació pública, per tant de l’Estat, ja està coberta per la fiscalia i l’executiu no es pot personar com a interessat a la causa. En les argumentacions formulades pels lletrats s’explicita que és el Govern qui designa el fiscal general i per tant s’entén que té confiança plena en la seva tasca. En conseqüència, el paper de l’Estat a la causa només li correspon al fiscal. El Govern considera que la Constitució reconeix la capacitat de personar-se en una causa quan l’executiu consideri que defensa els interessos de l’Estat.

CLAUS INVESTIGACIÓ

1. Un estrany control de diners a Burgos

Un client que havia fet una compensació de 120.000 euros amb Pallar­dó pateix un control de la guàrdia civil a Burgos a la recerca de diner negre.

2. Es revela que s’està seguint Pallardó

L’acció policial revela que han seguit el client perquè tenen controlat Pallardó. És gairebé impossible que fos casualitat el control des­prés de la compensació.

3. El problema arriba al comitè antiblanqueig

La revelació del seguiment a Pallardó va passant del gestor al seu superior i finalment el tema arriba a la reunió del comitè de prevenció de blanqueig.

4. El comitè decideix ‘tallar’ rafael Pallardó

El comitè acorda que talla l’operativa de Pallardó tant de compensacions a Espanya com d’ingressos en efectiu. Havia blanquejat en tres anys 67,4 milions.