Tensió entre el tribunal i un advocat de la defensa

El lletrat ha afirmat que no estava fent aquestes insinuacions i que el que demana és que es treguin del dossier en entendre que s'ha trencat la cadena de custòdia de la prova. I així ha acabat la sessió de dijous perquè la rèplica del fiscal i les possibles adhesions d'altres advocats s'han deixat per a divendres.

La vista havia començat amb la petició del lletrat Salvador Capdevila, compartida per totes les defenses, perquè ni els accionistes minoritaris ni els titulars de preferents de BPA estiguin representants com actors civils a la causa. L'advocat ha argumentat que es jutja l'actuació per possible blanqueig dels processatas en el 'cas Gao Ping' i no l'organització que tenia el banc en determinades pràctiques, per això, ha al·legat que la reclamació l'haurien de fer contra l'AREB perquè és la seva actuació la que ha provocat que les accions no tinguin cap valor. Els lletrats que representen l'acció civil han respost que no és l'AREB qui fa que perdin el capital que tenien sinó que l'entitat s'enfonsa per la nota del FinCEN arran de les acusacions que l'organisme atribueix al banc.

Dimecres, el Govern va ser el gran protagonista de la tercera jornada del judici del cas Gao Ping en el sentit que totes les defenses dels acusats van instar que el tribunal l’exclogui com a acusació particular. D’entrada, només Salvador Capdevila i Alfons Clavera havien inclòs aquesta petició dins de les qüestions prèvies, però dins de la vista tots s’hi van acabat afegint fins i tot aportant nous arguments. L’argument fonamental per demanar l’exclusió es basa que les defenses neguen la legitimitat de l’executiu per prendre-hi part com a acusació particular. I aquest punt el sustenten en el fet que el Govern no és perjudicat directe en la causa i que l’interès general ja l’està representant la fiscalia. Al mateix temps, tampoc pot personar-se com a acusació popular perquè aquest concepte està reservat per als ciutadans. I no entraria fora de l’excepció que existeix respecte que les associacions es puguin personar en causes on no són perjudicades directes. Per posar un exemple, Apapma pot ser part en l’afer de la mort de l’os a Naturlàndia, tot i no ser perjudicada de forma directa, perquè es considera que està actuant en defensa de la fauna i del medi ambient.

Tant Salvador Capdevila com Alfons Clavera van posar de manifest que no existeix una normativa jurídica que habiliti el Govern per personar-se en la causa com a acusació particular. Un altre exemple: des del cantó de la defensa s’incideix que l’executiu pot arribar a ser acusació particular en el moment que pateix un perjudici directe, com podria ser el cas d’un atac vandàlic a un cotxe de l’administració o a qualsevol altra propietat pública. I els lletrats defensors pensen que aquesta circumstància no es cor­respon amb el cas Gao Ping.

El judici de la CASS

Les bromes del destí han fet que l’advocat del Govern en aquesta causa, Manuel Pujadas, fos el lletrat que portava la defensa d’Antoni Ubach en el judici pel saqueig del fons de reserva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Perquè va ser precisament Pujadas qui en aquell judici va instar una qüestió perquè el Consell General fos exclòs de l’acusació i va guanyar. Ahir Alfons Clavera va posar damunt de la taula aquella decisió apuntant que es produiria un paral·lelisme envers la presència del Govern en el cas Gao Ping com a acusació particular. I el mateix catedràtic, Fermín Morales, que va fer un informe en el judici de la CASS en què es defensava que el Consell no podia ser part, n’ha tornat a fer un altre, demanat per Alfons Clavera, on considera que l’executiu tampoc pot formar part d’aquest.

Politització de la justícia

Salvador Capdevila també es va exclamar en considerar que si es permet la presència del Govern com a acusació particular s’obre la porta que l’executiu s’acabi personant en d’altres judicis comuns. Segons Capdevila, “si això passa tenim un problema en aquest país”. I va anar més enllà incidint que “si a Catalunya diuen que hi ha un problema de judicialització de la política, aquí podem tenir un de politització de la justícia”.

Alfons Clavera va recordar al tribunal que en cas de permetre la continuïtat del Govern com a acusació particular el judici s’estaria viciant i s’obriria tant la porta a un recurs al Tribunal Constitucional com al Tribunal de Drets de l’Home d’Estrasburg. Les defenses en general van estar especialment incisives en el fet que l’executiu es vulgui apropiar d’un paper que correspon al ministeri fiscal. Antoni Duró va comentar que “és un prova de la desconfiança del Govern envers el fiscal i fa la sensació que el venen a controlar aquí”. Duró va qualificar la situació com a “surrealista” a la qual “cal posar remei”.

Els lletrats dels processats també van acabar fent menció al fet que la presència de l’executiu com a acusació particular afectava la “igualtat d’armes” entre defensa i acusació. Es ve a argumentar que el tribunal podria veure’s condicionat pel fet que el Govern estigui assegut en un dels dos costats de la sala.

En el punt de contrarèplica el fiscal Alfons Alberca va manifestar que no entenia per què les defenses “han deixat participar el Govern fins ara i sorprèn que notificades les querelles [de Govern] no s’impugnés la presència de l’executiu i no serà perquè de forma massiva no s’han impugnat autes en aquesta instrucció”. Salvador Capdevila va contestar que no es va impugnar perquè els seus defensats encara no estaven processats. No es va acabar d’aclarir, però, els que tenien ja clients processats perquè no ho van fer abans.

Manuel Pujadas va mantenir que el Govern està plenament legitimat per exercir l’acusació particular “per defensar l’interès general” i que “no hi ha cap incompatibilitat amb la fiscalia”. Els advocats defensors havien posat de manifest que el Govern no era perjudicat particular i que no havia fet cap petició de rescabalament econòmic (com sí que fan els petits accionistes i els preferentistes que estan a la causa dins de l’acció civil). Pujadas va comentar que no s’havia fet aquesta petició de reclamació econòmica perquè Govern encara no sap quina serà la despesa per a l’Estat de l’afer BPA. Amb aquest criteri “teníem la intenció d’esperar fins al final” i posteriorment fer la petició global en cas que hi hagi una condemna. El lletrat de l’executiu va parlar, però, que “de moment s’han comptabilitzat uns 12 milions d’euros de despeses” de l’Estat derivades de les accions que s’han engegat a partir de la nota de la FinCEN i la intervenció de l’entitat.

L’interès general

Pujadas va respondre a la referència al judici de la CASS apuntant que hi ha “grans diferències” entre les dues situacions. Va incidir que precisament en l’aute que va fer fora el Consell General d’aquella causa s’especifica que “la fiscalia no té cap exclusiva sobre la representativitat de l’interès general”. El lletrat també va fer menció al dany socioeconòmic que ha patit l’Estat en general i la plaça financera en particular arran del cas BPA. Aquest perjudici és un dels motius pels quals la representació de l’executiu considera que ha d’estar personat a la causa.

La intervenció va estar centrada a argumentar que no hi havia cap “interferència” amb la fiscalia i adduint que són tasques complementàries. També va replicar l’acusació de la falta d’igualtat d’armes. L’advocat va indicar que no es pot pensar que la presència del Govern “pot influir en les decisions del tribunal com si s’estigués prevaricant”, perquè entendre així la presència de l’executiu com a acusació particular seria posar en dubte la professionalitat i la personalitat dels membres que componen el Tribunal de Corts.

Salvador Capdevila va contrareplicar l’advocat de l’executiu manifestant que “sembla que com que el Govern no pot donar instruccions a la fiscalia ha enviat un advocat a qui sí que pot donar instruccions”.

CLAUS DE LA JORNADA

1 Discussió sobre una comissió rogatòria

La jornada va començar amb el debat sobre si la comissió rogatòria enviada a Espanya el mateix dia que va esclatar el cas BPA es va fer o no sobre els paràmetres del conveni internacional que ho regula.

2 Les defenses volen expulsar el govern del judici

La vista va durar poc més de quatre hores i es va centrar en la demanda de les defenses d’expulsar de la causa Govern, ja que consideren que no pot exercir l’acusació particular en un procés per blanqueig.

3 El representant legal de l’executiu el creu legitimat

L’advocat del Govern, Manuel Pujadas, va defensar la presència de l’executiu com acusació particular en la causa Gao Ping. Considera que la presència del Govern no és incompatible amb la feina que fa el ministeri fiscal.

4 Les ‘peixeres’ per als periodistes són la novetat

Una de les novetats del judici respecte a les vistes que se celebren a la Batllia és la ubicació dels periodistes. S’han habilitat unes peixeres on poden seguir el judici amb millors condicions que a la Batllia.