Cas BPA
La fiscalia acusa les defenses de manca de lleialtat i de “jugar a la confusió”
Alberca insisteix a defensar la inexistència de les anomalies argumentades per alguns lletrats
La fiscalia acusa les defenses de manca de lleialtat i de “jugar a la confusió”
El fiscal general, Alfons Alberca, que durant cinc dies ha hagut de defensar-se dels atacs dels lletrats dels processats que en les diferents qüestions prèvies presentades han volgut en alguns casos l’anul·lació del judici del cas Gao Ping, en altres l’expulsió de l’acusació particular i dels actors civils i en altres la no utilització d’algunes proves, va passar ahir a l’atac. Alberca va acusar les defenses de manca de lleialtat i els va instar “a no jugar a la confusió” en la presentació dels seus arguments. “La primera norma [en la instrucció d’una causa] és la lleialtat entre les parts”, va etzibar el representant del ministeri públic, que va recordar als lletrats que el subjecte afectat per la vulneració d’un dret fonamental ha d’al·legar aquesta lesió en defensa del seu dret davant l’òrgan judicial ordinari pels mitjans i recursos que la legislació estableixi. “No han fet impugnació dels registres, ni de la integritat de la prova, ni contra l’acusació particular ni els actors civils”, va assenyalar Alberca, que va finalitzar aquesta part de la seva intervenció admetent ser incapaç de saber “quina defensa volen realitzar”.
El fiscal general, com ja va fer en anteriors jornades, va defensar la feina de la batlle Canòlic Mingorance en la instrucció de la causa. Alberca va insistir que es va actuar de manera correcta i va posar un exemple per argumentar-ho. Va explicar que durant la instrucció van desaparèixer dues llibretes amb anotacions de Joan Pau Miquel que l’ex-conseller delegat de BPA va dir que estaven al seu despatx a l’entitat. “Mai no es van trobar i va ser en aquell moment que la batlle va demanar segrestar totes les actes del consell d’administració i dels comitès de prevenció de blanqueig i d’ètica del banc”, va dir.
També va defensar l’actuació de la policia que en la instrucció feia tasques judicials. “La policia judicial és una delegació de la batlle. Hem de pensar que els policies han enganyat la batlle?”, va indicar, per demanar als lletrats de la defensa “no crear dubtes perquè les coses són o no són”.
El fiscal general, tot i que va intervenir amb fermesa, també va utilitzar l’humor quan va recordar el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, que dijous va dir que “no estava enfadat, soc vehement”. Alberca en un moment de la intervenció va indicar: “Jo també soc vehement, no estic enfadat senyor president.”
Enuig o vehemència, el fet és que els defensors també van acabar el període de vistes prèvies a l’atac denunciant les que consideren irregularitats.
LA LLETRADA COMPARA EL JUDICI AMB L'ENFONSAMENT DEL 'TITÀNIC'
L’advocada Anna Solé, defensora dels gestors de BPA Sergi Fernández Ginés i Amaya de Santiago, va sentenciar en una de les intervencions que va realitzar per solidaritzar-se amb una de les qüestions prèvies presentades ahir que “continuar aquest judici és inviable”. Ho va fer posant un exemple històric: l’enfonsament del Titànic. “Els errors patents en la instrucció de la causa són totalment insalvables i han vulnerat els drets a la defensa i a un procés degut”, va indicar, per afegir que “això és el Titànic, si el vaixell va xocar contra un iceberg, aquí s’ha produït una col·lisió entre la macrocausa BPA i la vulneració de drets fonamentals”.
Solé va recordar que portem cinc sessions “maratonianes”, algunes de sis hores, “posant en relleu que s’està vulnerant el dret a la defensa”. Va lamentar “la indefensió material que estem patint” en tota la causa.
L’advocada també va respondre al fiscal general, Alfons Alberca, que va recordar als advocats que havia contestat a totes les qüestions prèvies. “Sí que ha contestat a totes, però d’això a dir que les ha rebatut estem molt lluny”, va assenyalar l’advocada defensora.
REPORTATGE
'SANEJANT' LA 'CAUSA BPA'
Ricard poy, Andorra la Vella
En una causa judicial de centenars de milers de folis, centenars de proves practicades, desenes de declaracions i una infinitat de tràmits burocràtics és materialment impossible que no hi hagi errors. O fins i tot no cal que siguin errors, sinó tan sols que no sempre s’hagin seguit fins a l’últim detall tots els terminis, passos, models, consideracions, anotacions... que s’estableix en el codi de procediment. Aquesta realitat és extensible a qualsevol causa d’un mínim d’envergadura. És tàctica defensiva habitual, molt lícita, que els lletrats dels processats intentin que aquests errors acabin invalidant proves, documents o testimonis que s’estan utilitzant per acusar els patrocinats. Fins i tot és normal que es busqui la invalidació total de la causa per defecte de forma. Explicat d’una altra manera seria com quan es passa la ITV determinar quins són els problemes que presenta el cotxe perquè no hi ha ni un sol vehicle que amb cinc anys no tingui ni un sol petit o gran problema. Una minúscula ratllada en una porta o que el motor estigui trencat. És potestat i obligació del tribunal analitzar si els defectes formals inherents a qualsevol instrucció són suficientment greus (sigui per un de sol o per acumulació) perquè s’invalidin proves, testimonis o tota la causa.
Durant la primera setmana de judici del cas BPA el Tribunal de Corts s’ha dedicat de forma intensiva a sanejar la causa dels errors que s’han comès durant la instrucció. Ho ha fet per donar les màximes garanties a una futura sentència i als més que possibles recursos (del bàndol que sigui). Ara serà el mateix Tribunal de Corts qui ha de decidir si el cotxe passa la ITV i/o quines peces s’han de canviar.
