D'expedició a Andorra

L’expedició a Andorra porta per títol Wildlife in the Changing Andor­ran Pyrenees i està liderada per l’investigador del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (Creaf) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Bernat Claramunt, amb la participació com a coordinadors del Creaf i del Cenma. “El projecte el desenvolupava a França, volia canviar d’ubicació i com coneixia gent del Cenma vaig decidir portar-lo a Andorra”, indica Claramunt, que explica que la idea principal del projecte és veure com el canvi climàtic i dels usos del sòl afecten la biodiversitat.

El perfil del voluntari, que es paga el viatge i l’estada, “és el d’una persona que vol destinar el seu lleure a quelcom útil com és un projecte de recerca”. Claramunt destaca el fet que l’expedició andorrana tingui un grau tan alt de satisfacció. “És molt important el boca-orella i que vinguin molts voluntaris, ja que això és el que permetrà que el projecte s’allargui en el temps”. I és que en un estudi com aquest, per tenir “uns resultats fiables”, s’han d’invertir “molts anys de feina”.

El projecte té dues parts diferenciades, indica el científic. La primera estudia els efectes del canvi climàtic a les comunitats naturals a l’alta muntanya com són les microbiòtiques, les pastures, els arbres, els ocells, els insectes, els grans mamífers i les congestes. Un exemple: “veure com afecta l’ascens de temperatures i la disminució de les precipitacions a l’arribada i l’estada dels ocells al Pirineu”

La segona estudia com canvia el sòl per l’ús que en fan les persones. Com canvien els camins, els boscos i les zones agrícoles, de pastura i d’esquí. S’estudia la vall de Sorteny, la de Rialb, les pistes de l’estació d’Arcalís. “Són dotze llocs amb usos del sòl molt diferents de la vall d’Ordino”, explica Claramunt.

Una de les coses que sobta de l’expedició és que malgrat l’èxit entre els voluntaris, mai ha participat cap andorrà, ni tampoc cap català ni cap espanyol ni francès. “Potser a Andorra no s’ha publicitat molt, però crec que quan vols dedicar el temps de les vacances a una activitat així vols fer-ho lluny de casa”.

Les expedicions es fan al maig, a l’agost i al setembre de “manera oficial” i extraoficialment s’han fet al juliol, “en el pic de l’estiu quan hi ha més biodiversitat”. Estudiar la primavera “ens permet veure si cada cop s’està avançant més en el temps” i el setembre “ens serveix per veure si l’estiu s’allarga més”.