La fiscalia demana cinc anys de presó per a dos albanesos per robatoris en xalets

Les defenses, en canvi, van demanar l’absolució per als seus clients, que fa 14 mesos que es troben en presó preventiva, i van acusar el ministeri públic de basar-se en indicis. Els dos homes van ser detinguts el 16 de desembre del 2016 després de l’activació d’un ampli dispositiu de recerca per part de la policia arran de la denúncia de diferents particulars que s’havien vist afectats per furts. Els robatoris es van cometre a diferents xalets d’arreu del país que es caracteritzaven per estar situats en indrets amb poc moviment de persones i prop d’una zona boscosa, fet que hauria permès els dos acusats escapar-se amb facilitat després de cometre el presumpte delicte. Les famílies de l’actual fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, i la de l’exministre d’Exteriors Xavier Espot, van ser víctimes de l’onada de furts que es van produir en tres etapes: la primera va tenir lloc entre el novembre del 2015 i el febrer del 2016; la segona, l’agost del 2016; i la tercera, entre el setembre i el desembre del 2016.

El ministeri públic va dir que els dos acusats haurien viatjat fins a Barcelona i que un cop a l’aeroport llogaven un cotxe amb el qual es traslladaven al Principat per presumptament cometre els robatoris. El modus operandi s’hauria basat a detectar els edificis sense alarmes ni càmeres i mentre un dels dos vigilava, l’altre cometia el furt. L’acusació pública va sostenir que hi ha una “vinculació” entre les dates de lloguer dels diferents vehicles amb les dates dels furts al Principat. Va apuntar que un cop s’havien emportat un bon botí, deixaven passar entre dos i tres mesos per tornar al Principat i cometre una altra tongada de robatoris.

Divergències amb la prova

El ministeri públic va aportar com a prova una mostra d’ADN de les restes d’un tornavís que els lladres haurien fet servir per entrar a un domicili. La defensa va al·legar, però, que durant el procés es va trencar la cadena de custòdia i que la policia va cometre un error en el número d’identificació de la bossa de plàstic del tornavís. Els agents que van declarar van assegurar que van enviar les mostres al laboratori de l’Institut Nacional de Policia de Tolosa i que la mostra no es va manipular, tot i que no van descartar que s’hagués produït un error de mecanografia a l’hora d’escriure el número del registre.

La fiscalia també va aportar, en aquest cas com a indici, que els vehicles amb què es van desplaçar al Principat van ser detectats a un aparcament de la capital situat al costat d’una botiga de bricolatge on els acusats hi haurien comprat els estris per executar els furts. Dos testimonis que en aquell moment treballaven a la botiga van comparèixer ahir i van declarar que quan un d’ells es va apropar a la botiga el van detectar com a client “no habitual”. A més, van recordar que l’home, que és el mateix que s’hauria encarregat també de cometre els furts, adoptava una actitud estranya i que tenia pressa. La fiscal també va apuntar com a indici els 1.280 euros en efectiu que portaven els detinguts en el moment de la detenció. Aquest argument, però, va ser rebatut per la defensa de l’home que presumptament vigilava els voltants dels xalets per avisar en cas que hi arribés algú. L’advocat va al·legar que els diners que portava eren per fer una paga i senyal d’un apartament que volien llogar per passar uns dies de les vacances de Nadal al país. A més, el lletrat va assegurar que “no hi ha cap prova directa” per acusar el seu client i que l’ADN practicat a l’altre acusat no afecta el seu defensat. A més, va al·legar que l’home no va ser detectat per les càmeres de seguretat de la botiga de bricolatge i que no té antecedents. Va afirmar que no hi ha cap prova “directa” i va recordar que no són ells els que han de provar la innocència del seu client, sinó que han de demostrar que les proves aportades no són adequades. Per la seva banda, l’advocada de l’altre acusat va dir que hi ha dates de furts en què el seu client es trobava fora del Principat. A més, va assegurar que no es va poder establir un nexe clar entre tots els furts i que hi ha dubtes “més que raonables” i que l’acusació està basada en sospites.