funció pública
Govern decidirà els serveis mínims segons el seguiment que tingui la vaga
L’executiu valorarà les condicions en què s’ha de desenvolupar l’aturada quan sàpiga el suport que tindrà dins l’administració
Govern decidirà els serveis mínims segons el seguiment que tingui la vaga
El Govern decidirà si cal estipular serveis mínims per la vaga de treballadors de l’administració general en funció del suport que tingui i dels sectors als quals afecti. Fonts de l’executiu van indicar ahir que quan sàpiguen l’abast que tindrà l’aturada i quants col·lectius de treballadors la secunden valoraran les necessitats i les condicions en les quals s’ha de desenvolupar. Tots els treballadors de l’administració estan convocats a una assemblea que tindrà lloc aquesta tarda i on es votaran les accions de rebuig a la Llei de la Funció Pública, entre les quals hi ha la convocatòria d’una vaga general indefinida i la presentació de querelles contra la ministra Eva Descarrega i el Govern. Tots els sindicats de l’administració estan a favor d’aquestes mobilitzacions, tant els del col·lectiu de mestres com els dels cossos especials. En aquest darrer cas, policies i agents penitenciaris tenen prohibit per llei fer vaga, però sí que poden participar en protestes sense l’uniforme.
Per contra, a la resta d’àmbits, com ara a l’ensenyament o al cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, caldria fixar serveis mínims. Una qüestió que com que no està regulada correspon als sindicats convocants i al Govern pactar les necessitats per garantir serveis o béns de primera necessitat com la sanitat, la seguretat pública, la protecció civil o l’educació. El professorat és el col·lectiu més nombrós del funcionariat i per tant on pot tenir més impacte la vaga. Des del SEP van assegurar que l’adhesió a l’aturada és total per part dels afiliats. A la vaga del 23 d’octubre del 2014 contra la Llei de reforma del model de jubilació dels funcionaris, el Govern va impulsar un seguit de mesures reforçant les plantilles de les escoles i també va fixar serveis mínims a les duanes.
Era la primera aturada que es convocava, i atesa la manca de regulació del dret a vaga el Govern va decidir regir-se, en el cas de l’educació, pel reglament de seguretat dels centres educatius.
En cas que s’acabi convocant, la vaga actual seguiria patint un buit legal si encara no s’ha aprovat la proposició de llei de mesures de conflicte col·lectiu que hi ha actualment a tràmit parlamentari. Si és així, fonts de l’executiu van explicar que estan a l’expectativa de saber quin suport aproximat pot tenir la convocatòria per valorar-la i saber sobretot si s’hi sumen funcionaris de tots els àmbits, especialment del cos educatiu, que és el més important. No obstant això, van recalcar que respecten el dret a vaga reconegut a la Constitució. A l’esborrany de la llei que regula la vaga, s’estableix que “el Govern ha d’adoptar els acords necessaris per conciliar en cada cas l’exercici del dret de vaga amb la garantia del funcionament essencial dels serveis”. En aquest sentit, apunta que l’acord tindrà en compte “l’extensió de la vaga, la duració prevista i les necessitats existents”.
LA CEA DIU QUE UNA VAGA INDEFINIDA ESTÀ "FORA DE LLOC"
La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) troba “exagerada” la convocatòria de vaga general indefinida que votaran avui els funcionaris. El president de l’organització, Xavier Altimir, va dir que respecta que els treballadors públics es vulguin mobilitzar, però va criticar que els sindicats plantegin que la vaga sigui indefinida. “Convertir això en una vaga indefinida ho trobo completament fora de lloc”, va etzibar, i ho va comparar amb el sector empresarial. “Si cada vegada que es fan lleis que afecten l’empresariat i no hi estem d’acord féssim vaga, el país quedaria parat i el que aconseguiríem entre tots és arruinar-lo”, va sentenciar, i va afirmar que “de vegades se’ns fa cas, de vegades no o de vegades de manera parcial i no per això ens plantegem fer una vaga indefinida”.
Altimir va recordar que hi ha qüestions que els empresaris poden no compartir, com les lleis d’harmonització fiscal o l’augment de les cotitzacions de la CASS. Altimir va destacar “les diferències moltes vegades importants” que hi ha entre els treballadors públics i els del sector privat. “Uns tenen la feina pràcticament assegurada i els altres no, i a sobre els que es queixen són els que tenen més”, va remarcar. En aquest sentit, va defensar que el Govern “entengui que el sector privat i el públic s’han d’intentar apropar”.
En aquesta mateixa línia, el president de la petita i mitjana empresa (PIME), Marc Aleix, que va denunciar que “el problema és que els treballadors públics no s’adonen del lloc on estan” i va advertir que “un dia o altre els treballadors del privat començaran a demanar els mateixos drets que els funcionaris”.
Segons Aleix, mentre que els funcionaris cobren un salari que està per sobre dels 2.000 euros al mes de mitjana, els sous del sector privat estan per sota dels 1.500. Per aquest motiu, va constatar que “la gent del país només vol anar a treballar a l’administració pública” i va alertar que “un país no es pot mantenir d’aquesta manera”.
