Govern i socis minoritaris continuen al judici de BPA
El Tribunal de Corts considera que tant l’executiu com els socis petits de BPA i els preferentistes poden ser part de la causa i reclamar danys i perjudicis
Govern i socis minoritaris continuen al judici de BPA
Govern, els accionistes minoritaris de BPA i els clients que van comprar accions preferents de l’entitat podran continuar en el judici del cas BPA. El Tribunal de Corts va fer públic ahir l’aute pel qual desestima les peticions de diferents processats perquè no es permetés a l’executiu continuar com a acusació particular, ni tampoc als minoritaris i als preferentistes seguir com a actors civils. Cal recordar que l’acusació particular se suma a la petició de pena de la fiscalia, mentre que els actors civils fan una demanda econòmica. Concretament, la petició està en consonància amb els diners que valien les accions abans que el tresor dels Estats Units fes la nota que va matar el banc i la posterior intervenció de l’entitat per part del Govern. En aquest cas l’executiu també farà una petició econòmica per les despeses que li ha ocasionat a l’Estat el cas BPA. El total encara no es pot saber a hores d’ara, tenint en compte que hi ha tretze causes directes obertes, algunes derivades i més d’un centenar de plets amb l’AREB implicada. La valoració genèrica estaria en aquests moments al voltant dels 26 milions d’euros.
En l’aute es recull que “el Tribunal entén que el Govern té un interès legítim en la present causa, en quan se’l pot considerar afectat pels fets objecte d’enjudiciament”, (en referència al perjudici econòmic que ha patit) i per tant està “legítimament constituït per exercir l’acció penal en qualitat de perjudicat pels fets presumptament delictius”. A efectes pràctics significa que si els processats són considerats culpables el Govern podria fer una reclamació econòmica perquè haguessin de compensar-lo pels diners que ha pagat a conseqüència dels seus suposats delictes.
Dret a l’accés a la justícia
El principal argument jurídic de Corts fa referència al fet que el Govern té l’anomenat dret a la jurisdicció, que no és altre que el de defensar els seus interessos davant dels tribunals. L’aute ratifica que “la presència en el procés de dita acusació particular [Govern] no ocasiona cap mena d’indefensió als acusats, ben al contrari, la proscripció del Govern sí vulneraria el seu dret d’accés a la jurisdicció [el de l’executiu], causant-li una efectiva indefensió en no deixar la seva representació lletrada intervenir i articular davant del Tribunal els arguments escaients en defensa de l’interès legítim que representa”.
L’aute també recorda a les defenses que el Govern ja estava en el procés (primer com a actor civil i després com a acusació particular) des d’abril del 2016. En gairebé dos anys “cap de les representacions lletrades dels acusats, llavors encausats, va formular objecció de cap mena” al fet que l’executiu estigués a la causa. Recorda a les defenses que l’advocat de l’executiu va participar constantment en la instrucció del cas i “ni tan sols (les defenses) varen denunciar la manca de legitimació del Govern”.
Pel que fa als actors civils (socis minoritaris i preferentistes) s’indica que “la jurisprudència reconeix que tenen dret d’exigir un rescabalament en l’àmbit del procés penal” com a víctimes d’un “perjudici conseqüència directa del fet delictiu”. També s’estén el mateix argument de la no impugnació per part de les defenses de la presència dels actors civils durant la instrucció de la causa. La continuïtat de Govern, minoritaris i preferentistes no significa obligatòriament que en cas que es consideri culpables part o la totalitat dels processats aquests hagin de fer front a una multa equivalent a les reclamacions econòmiques. Corts els pot considerar culpables, però al mateix temps eximir-los de la responsabilitat econòmica (o fer pagar només a una part dels processats).
La decisió del tribunal obre ara la porta als gairebé segurs recursos de les defenses que tenen cinc dies hàbils (s’entén que fins dilluns per tenir el cap de setmana enmig) per presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. El judici no es reprendria fins que el Constitucional es posicioni. La represa de la causa és una incògnita perquè si el TC no admet a tràmit els recursos seria relativament curt, però si els accepta serà molt més llarg.
LES CLAUS DEL CAS
1 Legitimitat per continuar en la causa
El Tribunal ha considerat que tant el Govern com els socis minoritaris i els pre-ferentistes estan legitimats per continuar en el judici per reclamar contra els processats.
2 L’executiu té dret a reclamaR
les despeses
L’aute estableix que el Govern té dret a reclamar una compensació (si són culpables) per les despeses que ha suposat per a l’Estat (fins ara uns 26 milions) tot el ‘cas BPA’.
3 Recurs davant el tribunal constitucional
Les defenses dels processats tenen ara cinc dies hàbils per presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional contra la decisió de Corts.
4 El judici seguirà aturat fins que el tc dictamini
El judici no es reprendrà fins que el Tribunal Constitucional no decideixi sobre els recursos de les defen-ses perquè la causa no es contamini.