Llibertat per a un dels acusats de robar xalets
La defensa va demanar durant el judici a Corts la seva posada en llibertat per la falta de proves
Llibertat per a un dels acusats de robar xalets
Un dels dos homes de nacionalitat albanesa acusats d’haver furtat en 26 xalets entre el 2015 i el 2016 va ser posat ahir en llibertat provisional. En el seu aute, el Tribunal de Corts va deliberar que l’home, que portava 14 mesos en presó preventiva, pot sortir del centre penitenciari amb l’obligació de presentar-se quan el tribunal el citi. L’aute, però, no estipula la freqüència amb la qual s’haurà de presentar davant del jutge.
L’home té previst tornar al seu país d’origen i la seva defensa apunta que està disposat a tornar a venir al Principat per comparèixer quan sigui necessari. De fet, ahir es va desplaçar a Barcelona per agafar un vol en direcció a Albània. La defensa va remarcar dilluns en el judici al Tribunal de Corts que l’acusació de la fiscalia estava basada en indicis i que no hi havia cap prova directa que vinculés l’home amb els 26 furts que es van cometre en tres etapes entre el novembre del 2015 i el desembre del 2016. La representació lletrada va justificar que l’única prova que es va aportar al judici a Corts dilluns, que feia referència a l’ADN de l’altre acusat, no implicava el seu client. També va recalcar que no tenia antecedents penals, que no va aparèixer en cap fotografia a la ferreteria on presumptament s’haurien comprat les eines per cometre els furts i que la fugida dels policies va ser una reacció “lògica” perquè va tenir por. També va defensar que els 1.280 euros que portava a sobre en el moment de la detenció eren per fer una paga i senyal d’un apartament que volia llogar amb el seu company. La representació lletrada va remarcar que és poc probable que el jutge condemni el seu client en ser posat en llibertat provisional i va recordar que no es pot condemnar ningú “per deducció”.
Jurisprudència del 1994
Durant el judici, la representació de l’home posat en llibertat va comparar el cas del seu client amb el d’Antoni Mesa, un home que va ser absolt el 1994 d’un delicte d’homicidi. L’aleshores president del Tribunal de Corts, Jean Brunet, i l’actual, Josep Maria Pijuan, van fer referència en la sentència a la teoria dels indicis, que estipula que malgrat que hi hagi pistes que puguin conduir a atribuir un delicte algú, també hi poden haver contraincidis. Per tant, si els contraindicis són “racionals”, segons la defensa, no se’l pot condemnar. “El dubte ha d’afavorir el reu”, explica el mateix lletrat que va defensar un dels dos acusats de cometre furts a xalets del Principat, entre els quals els de l’exministre d’Exteriors, Xavier Espot, i el de l’actual fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca. En el judici que es va celebrar dilluns a Corts, la fiscalia demanava cinc anys de presó per a cadascun dels dos acusats.