La majoria de defenses del 'cas BPA' faran recurs d'empara
Algun dels processats ha optat per no sumar-se al recurs entenent que hi ha escasses possibilitats
La majoria de defenses del 'cas BPA' faran recurs d'empara
Gairebé totes les defenses dels 25 processats del cas BPA presentaran la setmana vinent l’anomenat incident de nul·litat contra la decisió del Tribunal de Corts de permetre la continuïtat en el judici a l’acusació particular (Govern) i els actors civils (petits accionistes i clients que van comprar accions preferents). Els lletrats de la defensa, segons diverses fonts properes al cas, s’han repartit les diferents parts dels recursos i tenen la intenció d’actuar de forma unitària. L’objectiu és consensuar un únic recurs entenent que l’objectiu de fer fora el Govern i els socis minoritaris del judici és comú, més enllà de les estratègies de defensa que tingui cada lletrat per als seus clients. Cal recordar que l’incident de nul·litat, acció per a la qual hi ha termini de presentació màxim el 14 de febrer, és el pas obligatori per presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
L’acció, però, no està secundada per tots els processats. Com a mínim n’hi ha un, tot i que finalment podrien ser més, que ha optat per no entrar en el recurs. Les fonts consultades van adduir que existeixen divergències sobre la conveniència de presentar el recurs basades en diferents motius. El primer passa, segons aquestes fonts, perquè hi ha dubtes respecte a la utilitat de l’acció. El fet d’anar a presentar un recurs de vulneració de drets quan precisament la sentència de Corts el que fa és defensar un dret (el de participar en un judici) no és vist per tots els lletrats de la mateixa forma.
Espera molt llarga
El segon punt discrepant arriba per un tema de terminis. Presentar un recurs d’empara (per al qual no hi ha període d’admissió) pot comportar que el judici no es reprengui fins al maig (en cas de no ser admès), setembre o fins i tot l’any vinent. La previsió és impossible perquè el Constitucional té actualment un tap molt gran per la quantitat de recursos pendents. Hi ha casos que porten cinc mesos en espera de ser admesos o rebutjats. En cas que el TC no doni preferència al cas BPA es podria arribar al 2019 abans de reprendre el judici.
Una part dels processats considera que no vol que el cas s’allargui indefinidament perquè, segons aquestes fonts, volen passar pàgina i que s’acabi al més aviat possible. Aquesta voluntat és incompatible amb obrir la porta a tenir tot un any parat el judici només per intentar fer fora el Govern i els socis minoritaris. I enllaçant amb les poques possibilitats d’èxit.
El tercer punt discordant fa referència que alguns processats temen que no només no els donin la raó, sinó que també se’ls imputin les costes. Aquesta situació ja s’ha donat múltiples vegades durant tota la instrucció del cas BPA. Finalment, segons aquestes fonts, els advocats cobren igual però quan hi ha una condemna en costes el client ha de pagar tant les seves despeses com les de les parts contràries. La majoria de lletrats confien, però, que hi ha opcions reals d’aconseguir que el Constitucional tombi l’argumentació de la decisió del Tribunal de Corts.