Patiment “infernal” de Besolí a Soto del Real

La situació del lauredià és d’una “condemna doble” tant psicològica pel fet d’estar reclòs a la presó com per les condicions “extremes” en què s’està produint la reclusió. Besolí també lamenta que no es pugui comunicar amb altres presos en llengua catalana, com els Jordis, amb els quals només és possible que es trobin en el servei religiós. La política de Soto del Real és separar al màxim els presos de llengua catalana, segons les mateixes fonts. El tercer càstig que pateix l’exconseller de Finances és la impossibilitat de veure el seu fill, que va patir una paraplegia en un accident i està ingressat a Barcelona. Va ser precisament el fet d’estar amb el seu fill a la capital catalana el que va permetre a la policia detenir-lo a Espanya. La condició de pres provisional no permet sortides del centre. En aquest sentit el sistema és més favorable un cop condemnat perquè és un estatus en el qual es poden demanar permisos o sortides puntuals vigilades. Les fonts consultades van indicar que el fet de no poder veure el seu fill s’ha convertit en un “martiri” per a Besolí.

Besolí i Rosell es troben en presó preventiva des de fa nou mesos i la legislació espanyola estableix un màxim de dos, pror­rogable a dos més, segons van informar les mateixes fonts. Els dos reclusos han presentat fins a quatre peticions de llibertat condicional. Les quatre han estat rebutjades, i segons les fonts properes a la defensa cap dels dos es planteja tornar-ho a demanar, en un acte de “dignitat”. La instrucció del cas continua sense que hi hagi indicis que s’hagi de concloure en breu. Tant Besolí com Rosell han assumit que estaran ingressats fins al judici. Aquest, segons les mateixes fonts, és un mal senyal perquè gairebé sempre els preventius de llarga estada tenen garantida una sentència igual al temps que han passat ja a presó quan són jutjats, perquè una absolució es derivaria en una demanda milionària contra l’Estat pel temps de reclusió injusta.

Besolí està acusat de formar part de l’organització que presumptament havia ordit l’expresident del Barça per obtenir fons il·lícits del món del futbol (com per exemple amb la comercialització dels drets de la selecció brasilera de futbol per a alguns amistosos) per després blanquejar capitals. De tots els suposats integrants de la trama són els únics en presó provisional. La jutge Carmen Lamela al·lega per no donar la llibertat sota fiança que hi ha perill que Rossell (i suposadamet Besolí) marxin a algun altre país on tinguin fons amagats i després no se’ls pugui extradir i jutjar. Els dos sempre han negat aquesta possibilitat, però diferents instàncies de la justícia espanyola han coincidit en la denegació.