Mor Rosa Ferrer

Ferrer va començar a treballar a la Batllia francesa als anys vuitanta i va formar part d’Equip de Renovació, la força política que posteriorment derivaria en Entesa i Progrés. Posteriorment va entrar a treballar a Govern, amb mandat d’Òscar Ribas, on s’encar­regaria de la coordinació de la secretaria general. Va ser una lluitadora activa per a l’assoliment de la Constitució. El primer èxit polític li arribaria el 1993 amb les primeres eleccions postconstitucionals formant part de la candidatura de Nova Democràcia. Va ser elegida parlamentària per la llista nacional d’un projecte liderat per Jaume Bartumeu. Ferrer repetiria càrrec en la següent legislatura, als comicis del 1997, novament amb Nova Democràcia. El partit només assoliria dos consellers per la llista nacional, Bartumeu i Ferrer.

Un triomf brillant

La política d’Andorra la Vella va ser un dels membres destacats en la fundació del Partit Socialdemòcrata el 2001, i quedaria com a número dos de la formació liderada per Bartumeu, polític amb qui va estar vinculada bona part de la carrera, també a nivell professional treballant al seu despatx d’advocat. Ferrer aconseguiria la llicenciatura en Dret i passaria a exercir com a advocada. Un dels punts clau en la seva trajectòria va ser un brillant i inesperat triomf a les eleccions del 2005 en la llista parroquial d’Andorra la Vella. Va superar contra tot pronòstic la llista liderada per Marc Forné i Toni Riberaygua i el triomf va impedir que el Partit Liberal renovés la majoria absoluta. Aquell triomf de prestigi va obrir la porta que el PS la designés cap de llista de la capital en les comunals del 2007. Ferrer va gua-nyar i començaria el primer mandat de cònsol. Van ser quatre anys complicats, especialment després del problemàtic Govern del PS, a partir del 2009 i que només duraria dos anys. Fer­rer i Bartumeu acabarien enfrontats i va haver d’abandonar el partit. Amb un grup d’amics i simpatitzants va decidir presentar una candidatura a les comunals del 2011. Ho tenia tot en contra, sense partit i amb l’únic suport de l’aval que li donava la feina feta al capdavant del comú. Davant estava el PS i Demòcrates per Andorra, que venia d’ar­rasar en les eleccions generals amb Toni Martí al capdavant. De les set par­ròquies sis van acabar pintades del color taronja de DA, però no Andorra la Vella, on Fer­rer, amb la seva Coalició d’Independents, va renovar el consolat.

Acord amb da El 2015

Ferrer té un actiu polític important i el 2015, mesos abans d’acabar el mandat de cònsol, ar- riba a un acord amb els demòcrates per formar coalició a les nacionals. Deixa el comú, sent substituïda pel cònsol menor, Jordi Minguillón, i comparteix amb Jordi Cinca la ter­­ritorial de la capital. Torna a guanyar un escó al Consell. Martí la crida per formar part del seu segon executiu i assumirà, a l’abril del 2015, la cartera de Relacions Institucionals, Serveis Socials i Ocupació. Aquell mateix mes, però, acabarà ocupant la patata calenta en què s’ha convertit el ministeri de Salut.

Els problemes de Ferrer amb els demòcrates arriben durant el 2015 amb la negociació de la candidatura a les eleccions comunals d’Andorra la Vella. Coalició d’Independents defensa que Miguillón ha de ser el cap de llista i els demòcrates han de designar l’aspirant a cònsol menor. DA rebutja l’opció perquè creu que Minguillón no és un bon candidat. Ferrer és fidel al seu compromís amb qui havia estat el seu cònsol menor i queda en una posició molt complicada dins del Govern. La situació es tensa al màxim quan Coalició d’Independents arriba a un acord amb Liberals d’Andorra per fer una llista conjunta a les comunals amb Jordi Minguillón de cap de llista. Els demòcrates guanyen el desembre del 2015 i Minguillón fa un resultat molt dolent. Ferrer dimiteix com a ministra el 4 de gener del 2016 i des de llavors estava allunyada de la primera línia política.