Adeu a un referent
Trenta anys de trajectòria política i de lluita i defensa dels drets socials
Càrrecs de totes les sensibilitats recorden els mèrits de l’excònsol i ex-consellera general
Trenta anys de trajectòria política i de lluita i defensa dels drets socials
Una dona “forta”, “lluitadora”, “defensora de la igualtat” i amb una “immensa vocació de servei públic”. Així descrivien ahir Rosa Ferrer (1960-2018) els companys de l’àmbit polític. Ferrer va posar el primer peu al món de la política molt jove, l’any 1983, amb Renovació Parroquial, que posteriorment esdevindria Entesa i Progrés. Aleshores ja la coneixia l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, que n’explicava que “va trencar motlles per a moltes dones”. Ferrer, advocada de professió, va començar a exercir de parlamentària l’any 1993 amb Nova Democràcia.
De la seva primera etapa parlamentària també la recordava Josep Dallerès, exsíndic, que va destacar la tasca de Ferrer quan treballava a la secretaria de Sindicatura, als anys noranta, poc després d’aprovar la Constitució l’any 1993. Segons Dallerès, Rosa Ferrer “va ser un element clau per posar en funcionament el sistema constitucional del país”. L’any 1995 va ser la representant de Sindicatura en la conferència de l’ONU sobre la dona, a Pequín. L’excap de Govern entre el 1990 i 1994, Òscar Ribas, en va voler destacar el “gran treball que va fer per les polítiques socials” quan era secretaria de Sindicatura.
Fundació del PS
Ja l’any 2001 Ferrer va participar activament en la fundació del Partit Socialdemòcrata (PS) al costat de Jaume Bartumeu. El president del Grup Parlamentari de DA, Ladislau Baró, va qualificar aquest fet com “un dels més importants en la seva trajectòria”, ja que va apostar per la creació d’un nou partit de centreesquerra per ampliar el marc polític. L’ex-consellera general del PS, Mariona Gonzàlez, en va ressaltar que “era una gran defensora de les polítiques d’igualtat”, mentre que el president del partit, Pere López, va afirmar que ha estat “un dels personatges més importants del partit i del país”, i va remarcar el fet que una dona s’impliqués en política en una època en què no era habitual. Jaume Bartumeu, que un dels trets més destacats d’aquella etapa va ser “la seva defensa per la Llei de les parelles de fet”.
La primera etapa com a cònsol major d’Andorra la Vella va ser l’any 2007 i va coincidir amb una forta crisi econòmica. Tot i això, Ferrer va impulsar l’adquisició de l’Hostal Calones, on es van habilitar pisos socials per a gent gran i un menjador social. L’actual cònsol major de la parròquia, Conxita Marsol, va rememorar que “va fer realitat l’edifici de noves dependències comunals”, a la plaça Lídia Armengol.
Defensora de la igualtat
Meritxell Rabadà, exconsellera del comú de la capital, amb qui va coincidir al segon mandat del comú, va subratllar la seva defensa dels drets socials i les polítiques d’igualtat de gènere. “Per a mi és un referent com a dona política”, va dir. El vicepresident del grup demòcrata, Miquel Aleix, va expressar que Ferrer “ha deixat un llegat molt important a Andorra la Vella”, i per a Jordi Font, exconseller del PS, Ferrer “ha estat un exemple per a totes les dones”. La consellera de Liberals, Judit Pallarès, va explicar que Ferrer va començar a fer política “en un sistema dominat per homes” i va col·laborar amb el seu partit per a la millora de lleis, com ara la Llei de competències comunals, “fins als darrers moments”.
CRONOLOGIA
-Als anys 80 forma part de Renovació Parroquial, força que acabarà esdevenint Entesa i Progrés.
-L’any 1993 és escollida parlamentària per Nova Democràcia amb Jaume Bartumeu en les primeres eleccions constitucionals i repeteix l’any 1997.
-El 2001 funda el Partit Socialdemòcrata i se situa com a número dos del partit.
-Guanya les eleccions del 2005 en la llista parroquial d’Andorra la Vella.
uS’imposa a les comunals del 2007 a Andorra la Vella en el que seria el seu primer mandat com a cònsol. Revalida la victòria el 2011 amb Coalició d’Independents.
-L’any 2015 arriba a un acord amb DA per formar coalició a les nacionals. Deixa el comú i obté un escó al Consell General.
-És nomenada ministra de Relacions Institucionals, Serveis Socials i Ocupació primer i posteriorment agafa la cartera de Salut.
-Dimiteix com a ministra el 4 de gener del 2016 després de defensar Jordi Minguillón, qui havia estat el seu cònsol menor, com a cap de llista a les comunals de la capital. DA rebutja l’opció i el trencament es precipita quan Cd’i arriba a un acord amb Liberals d’Andorra per fer llista conjunta a les comunals amb Mingui-llón com a candidat. Eleccions que guanya DA.
Trenta anys de trajectòria política i de lluita i defensa dels drets socials
Trenta anys de trajectòria política i de lluita i defensa dels drets socials
