Òbit
Funeral multitudinari per acomiadar Rosa Ferrer
El síndic, el cap de Govern, ministres, polítics i representants del món social i econòmic van assistir a la cerimònia
L’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella es va quedar petita ahir per la missa funeral de Rosa Ferrer. Personalitats de tots els partits polítics i de la societat en general van voler ser presents a la cerimònia i acompanyar la família, encara que algun es va quedar a fora sense poder entrar. L’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, va ser l’encarregat d’oficiar una missa que va començar a les quatre de la tarda i en la qual hi eren presents la resta de mossens del país.
Per desig exprés de Ferrer, la primera bancada dedicada a les autoritats polítiques la van ocupar els membres del seu darrer executiu a la corporació d’Andorra la Vella, amb Jordi Minguillón al capdavant, i les persones que van portar el fèretre fins a l’altar, que van ser amics personals de la política, com ara el parlamentari Carles Enseñat, Ton Armengol, David Claverol i el cònsol major de la Massana, David Baró.
Entre les figures polítiques més rellevants hi havia el síndic general, Vicenç Mateu, el cap de Govern, Toni Martí, acompanyat per diversos ministres, com ara Eric Jover, Sílvia Calvó o Jordi Torres, i els cònsols majors d’Andorra la Vella, d’Encamp, de Sant Julià de Lòria i d’Escaldes-Engordany, i una nodrida representació de consellers generals, a més de polítics de diverses formacions i representants del món econòmic i social del país.
Jordi Torres, cònsol major d’Encamp, va recordar els temps en què va coincidir amb Rosa Ferrer des de les seves respectives corporacions. “La recordaré sempre com una persona molt treballadora. Qualsevol cosa que li encarregàvem en reunió de cònsols teníem la certesa i la garantia que la tiraria endavant i arribaria a bon port. Era molt apassionada de la política i estava molt implicada en el vessant social.” En aquestes reunions també hi era la cònsol major d’Escaldes, Trini Marín, que ahir la va definir com “una enciclopèdia de les institucions” i valorava la seva voluntat de voler ajudar tothom. “Recordo com a les reunions de cònsols ens l’escoltàvem molt per la seva experiència. Era una dona molt lluitadora i una gran política i millor persona. Sempre volia ajudar tothom, s’estimava molt el seu país i tenia un gran coneixement de les institucions. Era com una enciclopèdia oberta i per això sempre li ho demanàvem tot.”
El Cor dels Petits Cantorsd’Andorra va entonar Que tinguem sort, de Lluís Llach.