Andorra ingressarà a inici del 2019 al Fons Monetari Internacional
Cinca va expressar ahir davant l’FMI “la voluntat” del Principat de formar part de l’organisme financer
Andorra ingressarà a inici del 2019 al Fons Monetari Internacional
Andorra esdevindrà un membre més dels Fons Monetari Internacional (FMI) l’any que ve. El ministre de Finances, Jordi Cinca, es va reunir ahir a Nova York amb Tom R. Rumbough, responsable de nous ingressos d’aquest organisme de governança financera, amb qui va concretar aspectes relacionats amb el contingut de l’expedient de sol·licitud d’ingrés d’Andorra. Xavier Espot, en tasques de portaveu del Govern en absència de Cinca, va avançar en la roda de premsa posterior al consell de ministres que la setmana que ve es remetrà la documentació necessària per acabar de completar l’expedient del Principat, i que un cop formalitzada la sol·licitud, d’aquí a quinze dies, s’iniciarà el procediment d’ingrés. Aquest “es resoldrà formalment en el període d’un any”, fet que permetria que Andorra fos un membre més dels 189 que integren l’FMI, en el primer o segon trimestre del 2019.
Cinca, acompanyat de la secretària d’Estat d’Afers Financers, Clàudia Cornella, i de l’ambaixadora d’Andorra als Estats Units, Elisenda Vives, va exposar “formalment i públicament”, segons va narrar Espot, “la voluntat” del Principat de fer aquest pas.
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior va indicar que “l’aproximació d’Andorra al Fons Monetari Internacional pot oferir una major estabilitat i credibilitat al sistema financer”, i va posar en relleu “la importància” que es pugui fer efectiva aquesta incorporació, perquè “és la culminació de tota la tasca d’homologació i dels esforços que s’han fet en matèria de cooperació i transparència” en els darrers anys.
Espot va recordar que l’FMI treballa en la cooperació monetària i en l’estabilitat financera, i que exerceix la vigilància econòmica internacional. Va destacar que entre els 189 membres hi ha estats molt similars a Andorra, com San Marino o Luxemburg.
El ministre va assenyalar entre els beneficis que pot comportar per al Principat l’ingrés en aquest organisme financer internacional el fet que es podran generar estadístiques i que es podran complir les demandes que fan les agències de ràting. “Ells sempre manifesten que Andorra hauria de formar part de l’FMI”, va recordar Espot, que hi va afegir que ingressar-hi “presagia que les avaluacions de les agències de ràting seran millors que les d’ara”.
Respecte a les contrapartides que demanarà l’FMI a Andorra per permetre el seu ingrés, el ministre, després d’admetre que “no soc un expert en aquesta matèria”, va indicar que pel que fa a la legislació i reglaments Andorra, està alineada amb els paràmetres internacionals. Respecte de les contrapartides econòmiques, Espot va indicar que pertànyer a l’FMI “té un cost com ho té formar part de qualsevol organisme internacional”, tot i que no va poder concretar quants diners s’hauran de gastar.
ANDORRA-EL PRAT, EN HELICÒPTER
El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, es va reunir ahir a Madrid amb el president i conseller delegat d’Aena, Jaime García-Legaz, per tractar la possibilitat de connectar el futur heliport nacional amb l’aeroport de Barcelona-el Prat, un fet que interessa molt al Govern. Els representants de la gestora dels aeroports espanyols i els d’Enaire (gestor de navegació aèria d’Espanya) van informar del full de ruta previst per als pròxims mesos sobre la implantació de procediments que compatibilitzaran els aterratges amb helicòpter a l’aeroport de Barcelona-el Prat amb el trànsit aeri habitual de la infraestructura aeroportuària de la capital catalana.
UN MILER D'INSTAL·LACIONS AMB RISC D'ACOLLIR LEGIONEL·LA
El ministeri de Salut estima que hi ha un miler d’instal·lacions i equipaments arreu del Principat amb risc que hi hagi una colònia del bacteri ambiental que provoca la malaltia infecciosa coneguda com a legionel·losi. És per això que el consell de ministres va decidir ahir aprovar un nou reglament per incrementar el nivell de protecció contra la malaltia. Fins ara el reglament mitjançant el qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi només afectava les torres de refrigeració (n’hi ha tres a Andorra i només una en funcionament) i els vasos d’hidromassatge (81). Un cop estigui en vigor el nou reglament, 800 xarxes d’aigua freda i calenta d’edificis de concurrència pública (hotels, allotjaments turístics, centres esportius, centres sanitaris i sociosanitaris i centres termals) i un centenar d’equipaments, com túnels de rentat de vehicles, nebulitzadors a centres comercials, vehicles especials de neteja, fonts ornamentals i equips de teràpia respiratòria hauran d’adaptar-se al reglament. Tindran un any per fer-ho.
El nou reglament el va presentar ahir el ministre de Salut, Carles Álvarez, que va destacar que la nova norma servirà per incrementar el nivell de protecció de la salut. L’any passat es van detectar tres casos i en els darrers nou, 39 (10, el màxim, el 2014).
Álvarez, en roda de premsa, també es va referir a diverses qüestions del seu ministeri. Va indicar que el metge referent serà una realitat abans de l’estiu, que s’està treballant en la implantació de la història clínica compartida i que la reforma sanitària és “un procés dinàmic i llarg en el temps” del que ja es podran percebre “els principis bàsics” aquesta legislatura. D’altra banda, va dir que no hi ha data perquè el cap del servei d’urgències, Josep Gómez, deixi el càrrec.