sectors econòmics
Els immobiliaris demanen reduir els contractes a 2 anys
L’AGIA i l’Associació de Propietaris demanen reduir la durada mínima dels arrendaments de pisos i en el cas dels locals que hi hagi “llibertat” per pactar els terminis
Els immobiliaris demanen reduir els contractes a 2 anys
El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) han formalitzat les seves propostes per a la modificació de la Llei d’arrendaments que el Govern vol tirar endavant. Unes peticions encaminades a assolir la major “flexibilització” del mercat de lloguer que fa temps que reclamen per tal d’adequar-se a unes casuístiques que, afirmen, es donen en el dia a dia però que la legislació actual no preveu. En aquest sentit, la proposta respecte al lloguer residencial és que la durada mínima dels contractes passi de ser de cinc a dos anys. Per als locals dedicats a negocis el que es demana és que la llei no fixi uns mínims i que es doni llibertat a les parts, propietari i llogater, d’establir la durada que més els convingui.
Respecte als locals comercials, el president de l’Associació de Propietaris, Pascual Gràcia, apunta un grapat d’exemples per posar de manifest que la llei actual necessita una modificació perquè impossibilita adequar-se a diferents situacions. Qüestions pràctiques com ara un negoci que necessiti un local per a tres mesos per llançar un producte, un partit polític que durant la campanya electoral busca una seu a peu de carrer o d’altres casuístiques, com el negoci que tot just arrenca i necessita pocs metres quadrats però que al cap d’un any creix en plantilla i, per tant, li calen unes dependències més grans. Gràcia assenyala que aquestes necessitats es poden acabar resolent per “la bona fe de les parts”, però hi afegeix que “és molt mala pràctica acostumar un sector a haver d’actuar fora del marc legal”.
Perill d’alça de preus?
Gràcia nega que lloguers més curts signifiquin una barra lliure per poder apujar els preus amb més freqüència. Insisteix que un propietari que tingui un “bon inquilí” el que voldrà es fidelitzar-lo, però també assenyala que quan s’enceta una relació contractual no es coneix l’arrendatari i, per tant, és positiu que es pugui acordar que sigui de durada més curta. El representant de l’Associació de Propietaris també sosté que “amb períodes de lloguer més curts les pujades a final del contracte no seran tan importants”.
De fet, Gràcia qüestiona la sensació que el lloguer estigui disparat. Assenyala que sí que s’han registrat increments a l’acabament de contractes: “Hi ha hagut revisions i potser sí que s’ha incrementat un 10%, però veníem de set o vuit anys que no s’havia tocat i el propietari sí que ha hagut d’anar assumint més despesa”. Tanmateix, indica que hi ha una qüestió que altera l’estadística i és que hi ha al mercat més oferta de lloguer de pisos d’alt estànding que, per tant, fan augmentar la mitjana de preus. Assenyala que és un producte “relativament nou” i que és, en part, fruit d’una qüestió que també preocupa el sector relacionat amb la construcció: una cessió urbanística cara que fa que qui enceti promocions hagi d’apostar pel producte del luxe. Gràcia advoca perquè es facin estadístiques públiques sobre els preus del lloguer perquè “els comuns tenen aquestes dades”, i assevera que el propietari és el primer interessat que hi hagi un mercat que sigui “estable”.
MÉS AGILITAT PER PODER RECUPERAR UN PAÍS O UN LOCAL QUAN HI HA IMAPAGMENTS
Els immobiliaris i els propietaris també demanen mesures que permetin agilitar la resolució de situacions problemàtiques amb arrendataris “que no compleixen les seves obligacions”. Reclamen, concretament, canvis que permetin accelerar els procediment en cas d’impagaments. Gràcia asse-nyala que ara és donen situacions incomprensibles, com ara que el procés per recuperar un local o qualsevol altre immoble es pugui allargar durant un any malgrat que l’arrendatari que no paga hagi marxat del país i, per tant, tampoc no es personi a la causa judicial per oposar-s’hi. “Si és un cas en què hi ha un inquilí que s’hi oposa que hi hagi un judici i s’escolti totes les parts, però si no hi ha ningú el que demanem és un procés més àgil. Ara és extremament llarg”, va lamentar Gràcia.
El president del col·lectiu de propietaris de béns immobles indica que són situacions que malgrat no ser nombroses es donen tant pel que fa a locals comercials com també en l’àmbit residencial, i posa de manifest el sense sentit que hi pugui haver habitatges bloquejats per un plet judicial que es podria resoldre molt més fàcilment que en l’actualitat, quan “hi ha escassetat d’oferta”.