justícia
Condemna a l'executiu per un acomiadament improcedent
Haurà de pagar 16.666 euros a una treballadora que estava de baixa
El Govern, condemnat per un acomiadament improcedent
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat la demanda presentada pel Govern contra una sentència de la Batllia que l’obliga a indemnitzar una treballadora de l’administració a qui va acomiadar estant de baixa. L’executiu haurà de pagar 16.666 euros amb els interessos meritats a comptar del 21 d’abril de l’any passat. La dona va treballar per compte del Govern des del juny del 2006 fins a l’abril del 2007 com a operadora telefònica de bombers en substitució d’una funcionària. L’1 d’octubre d’aquell any va firmar un primer contracte de durada certa però indeterminada per cobrir temporalment com a personal eventual la plaça d’un administratiu del departament de Duana fins a la cobertura de la plaça. El 12 de setembre del 2009 la relació laboral es va acabar i el 12 d’octubre d’aquell mateix any es va signar un segon contracte fins al 31 de desembre per cobrir de manera eventual la mateixa plaça. El 8 de gener del 2010 es va firmar un tercer contracte de durada certa però indeterminada d’eventual administrativa a la duana.
El febrer del 2016 la dona va agafar la baixa per malaltia i l’agost del 2016 la plaça que ocupava li va ser atorgada a una altra funcionària a comptar del 19 de setembre. L’1 de febrer de l’any passat, el Govern va enviar a la demandant una carta del 19 de setembre de l’any anterior en què s’indicava que el seu lloc eventual havia estat ocupat i que 15 dies després de rebre la carta el seu contracte d’eventual finalitzava en cobrir-se la plaça. En rebre la carta, la dona va aposar la menció: “No conforme, estic de baixa.”
Segons el recurs del Govern, la Batllia no pot parlar de comiat improcedent perquè no ha tingut en compte que la carta notificada el febrer del 2017 conté un error, ja que no es pretenia acomiadar la treballadora, i tal comiat era impossible, sinó només anunciar la futura extinció de la relació. Però que la treballadora no va col·laborar en el procés malgrat la bona fe de l’administració. I que no es va acomiadar la treballadora estant de baixa.
Segons la sentència del Superior, el Govern hauria d’haver tractat la dona com una funcionari i aplicar-li el Codi de l’administració i no el de relacions laborals. I tal com va demanar la dona, la sala civil considera que era funcionària por l’acumulació de contractes eventuals i que per tant tenia dret a la indemnització per l’acomiadament.