organismes financers
L'entrada a l'FMI queda pendent del cost del dipòsit
Govern ha deixat en suspens la incorporació al Fons Monetari Internacional fins que es disposi de la xifra concreta d’aportació
L'entrada a l'FMI queda pendent del cost del dipòsit
Govern ha iniciat els tràmits per a la possible incorporació al Fons Monetari Internacional (FMI), però l’entrada no està decidida ja que s’està pendent de l’informe sobre el cost que tindria l’adhesió. Formar part de l’FMI suposa dipositar un capital que es calcula amb diferents paràmetres que estan relacionats amb la demografia i la riquesa nacional (PIB). L’inici del procés, segons va explicar Jordi Cinca, servirà “per aclarir” definitivament quant costa l’adhesió, perquè l’executiu demòcrata considera que aquest és el factor fonamental per establir si compensa o no. Respecte a les crítiques de l’oposició amb referència que l’inici de les converses amb l’FMI havien estat una sorpresa i que no se’ls havia avisat, el ministre va comentar que “el Govern sempre s’ha manifestat a favor d’anar avançant en el procés d’integració al Fons Monetari Internacional”. En els últims anys “qualsevol que hagi escoltat els discursos d’orientació política de Toni Martí o els consellers que han estat presents en la comissió de Finances quan jo he tractat el tema ja sabien quina era la nostra posició”. Reitera que “no està decidit si entrem o no, però en tot cas per poder tenir els elements a la mà per prendre el posicionament final s’ha de començar el procés perquè es facin els càlculs de quin hauria de ser el dipòsit que hauria de fer Andorra efectiu com a contribució en incorporar-s’hi”. Pel ministre, “estem en disposició d’integrar-nos-hi i ara només cal determinar si val la pena segons el cost”.
Format per 189 països
Jordi Cinca assenyala que “el més normal en el món és formar part de l’FMI perquè actualment ja hi ha 189 països integrats i això significa que gairebé tothom hi és”. Assenyala que “hi ha països més petits que Andorra que en formen part” i posa com a exemple la petita illa de Nauru, a la Micronèsia, que va ser l’últim país a incorporar-s’hi (l’abril del 2016) i que compta amb una superfície de 21 quilòmetres quadrats i 10.000 habitants.
El ministre incideix que l’entrada ajudaria en dues línies, bàsicament. La primera fa referència al procés de transparència i incorporació d’Andorra als organismes internacionals. L’altra està relacionada amb l’exigència de les agències d’avaluació financera com Standard and Poor’s o Fitch de poder tenir més dades i estadístiques sobre Andorra si el país vol millorar el seu ràting. Les estadístiques han de ser validades per un organisme de referència que normalment és el Fons Monetari Internacional. Sense la incorporació la millora del ràting nacional és més complicada perquè a les agències els falten paràmetres per avaluar realment la situació economicofinancera del Principat. El ministre conclou explicant que “nosaltres afortunadament no som un país subdesenvolupat i per tant no estaríem en el target d’estat que rep diners de l’FMI i el nostre interès es basa en d’altres beneficis”.
EL "COROL·LARI" A UN PROCÉS DE 6 ANYS
Jordi Cinca va explicar que el fet que s’hagi iniciat en aquest moment el procés per a l’entrada al Fons Monetari Internacional té a veure amb l’escenari actual. Segons el ministre, “quan vam arribar al Govern fa sis anys incorporar-se a l’FMI no era una prioritat perquè teníem altres fronts oberts”. Després d’aquest mandat i mig “fa sis anys que tenim estabilitat en les nostres relacions amb els organismes internacionals i ja no tenim problemes amb l’OCDE”. Amb aquestes condicions, “s’ha d’entendre que l’entrada a l’FMI seria el “corol·lari” a tot aquest procés de normalització i cap a la transparència.