Acusen una extreballadora d'una immobiliària de quedar-se 98.000 euros
La fiscalia demana 28 mesos de presó per un delicte d'apropiació indeguda
La fiscalia va demanar ahir condemnar a dos anys i quatre mesos de presó, part ferma, una dona per un presumpte delicte d’apropiació indeguda. El ministeri públic considera provat que es va quedar 86.000 euros dels fons d’una immobiliària que havia obert amb dues amigues l’any 2010 i 12.000 euros d’un client.
En el judici que va tenir lloc ahir al Tribunal de Corts, dues sòcies de l’antic negoci van relatar que la seva excompanya de feina va abusar de la seva confiança per apropiar-se dels diners. Les tres dones van decidir obrir un negoci immobiliari, i segons les dues exsòcies, van pactar que no percebrien cap salari fins al cap d’un any i que els seus marits respondrien per elles. Les dues excompanyes van explicar que cadascuna d’elles va rebre una paga d’uns 1.000 euros al Nadal, però que no es van repartir res més. Acusen la seva excompanya d’haver-se apropiat presumptament dels diners que tenien al compte, ja que era ella la que s’encarregava de fer les diferents operacions bancàries. De fet, van explicar que al cap de pocs mesos d’iniciar el negoci, l’acusada es va oferir per assumir la responsabilitat de fer les operacions relacionades amb la banca i que els impedia fer operacions al·legant diferents pretextos. Segons la versió de les dues exsòcies, la dona anava al banc a primera hora del matí, mentre elles anaven al gimnàs abans d’entrar a l’oficina, i l’acusen de falsificar alguns documents de les diferents operacions.
Van assegurar que no es van adonar abans dels fets perquè li tenien molta confiança, ja que és una dona que tenia un caràcter afable i sabia empatitzar molt bé. Una de les sòcies, però, va començar a sospitar al cap d’uns mesos en rebre una trucada d’un client en què es queixava que no s’havia fet l’ingrés d’un lloguer. Va ser aleshores quan van demanar un extracte del compte bancari, en què només hi havia 2.000 euros. En un primer moment es van pensar que l’entitat bancària hauria pogut cometre un error, però després de fer una auditoria van copsar que havia estat la seva companya qui havia tret els diners. La defensa demana l’absolució de l’acusada, que va negar els fets i va afirmar que no rebia cap salari i que mai es va fer cap comptabilitat. Va dir que l’empresa no va estar donada d’alta a la CASS mentre que una sòcia perjudicada va al·legar que no ho van fer perquè aleshores no era obligatori. L’acusada, que va assegurar que la seva família li ingressava diners per subsistir, va dir que l’empresa funcionava a través d’una caixa B, cosa que va ser negada per les dues exsòcies de l’antic negoci.