Les defenses del 'cas BPA' reiteren la teoria del complot policial
Diuen que va ser la ‘policia patriòtica’ espanyola qui va fer que els Estats Units ataquessin BPA
Les defenses del 'cas BPA' reiteren la teoria del complot policial
L’aspecte més cridaner del recurs que les defenses de la majoria de processats del cas BPA han presentat al Tribunal de Corts és que es reitera que va ser la policia patriòtica espanyola la que va fer que el govern dels Estats Units ataqués BPA. Els lletrats indiquen a l’escrit que la policia espanyola va demanar als Cierco i a Joan Pau Miquel “dades bancàries de polítics i personatges públics dels sectors sobiranistes de Catalunya”. L’amenaça per si no donaven aquestes dades era que “farien caure” BPA i Banco Madrid i “davant la insatisfacció en l’obtenció de dades va aparèixer la nota de la FinCEN [departament del Tresor dels Estats Units] del 10 de març i es va matar BPA”. En l’escrit, però, no s’especifica que BPA va entregar les dades dels Pujol que demanava la policia patriòtica espanyola, tal com va explicar Higini Cierco en la declaració a la Batllia i els comissaris Villarejo i Martín Blas, que eren els caps visibles de la policia. Tots tres van exposar que va ser Joan Pau Miquel qui va entregar les dades dels Pujol (el que demanaven els policies espanyols) en una reunió a l’hotel Villamagna de Madrid. Fins i tot la policia espanyola va fer un dispositiu de seguiment de la trobada on s’entregaven els documents i es van publicar les fotografies de Miquel amb Martín Blas quan es feia la transacció. El dispositiu de seguiment també recull que després de l’entrega Higini Cierco es va trobar amb Miquel.
La teoria dels advocats de la defensa aposta llavors perquè tota la causa del cas BPA està viciada des del principi “per les pràctiques d’extorsió, coaccions, xantatge i amenaces, realitzades per part de l’anomenada poli- cia patriòtica espanyola”. Amb aquest argument la nota del govern dels Estats Units “fou fruit d’un il·lícit penal i en aplicació de la teoria dels fruits de l’arbre enverinat tot allò obtingut derivat de prova il·lícita no pot ser posteriorment usat en un procés judicial contra cap dels nostres acusats”. Per tant pels advocats de la defensa tot el cas BPA es fonamenta en el fet que la policia patriòtica espanyola és qui mou el govern dels Estats Units, i sense aquesta pressió mai hauria tingut lloc la nota contra el banc “i tampoc conseqüentment tampoc la intervenció de BPA per part del Govern d’Andorra ni tampoc el resultat de totes les proves de càrrec en la instrucció i que ara serveixen d’acusació”.
Dotze de catorze
L’escrit del recurs principal ve signat per dotze dels catorze advocats dels defensors, el que faria indicar que dos dels 25 processats no hi són. Al text s’hi demana que es revoqui la decisió del Tribunal de Corts de permetre que Govern continuï com a acusació particular en el judici i als socis minoritaris i clients amb accions preferents per actuar com a actors civils (reclamació econòmica per la pèrdua d’accions derivada de les suposades pràctiques de blanqueig de les que s’acusa els processats). Dins del recurs es demana també que el Tribunal ha de resoldre totes les altres qüestions prèvies que les defenses van plantejar a l’inici del judici i que Corts va decidir que deixava per resoldre en la sentència. Aquest incident de nul·litat és la porta d’entrada al recurs d’empara al Tribunal Constitucional que les defenses ja preparen.