Policies i carcellers demanen revocar la reforma de pensions
Consideren que la sentència de la Batllia es basa en arguments polítics
Policies i carcellers demanen revocar la reforma de pensions
Les representacions d’uns 60 policies i agents penitenciaris van demanar ahir al Tribunal Superior la revocació de la Llei de reforma del complement de jubilació dels funcionaris, aprovada el 2014. A més, també van sol·licitar al Govern una responsabilitat patrimonial per la quantitat de diners que han deixat de guanyar els treballadors des que va entrar en vigor el nou text. La representació de l’executiu, en canvi, va demanar durant la vista que es confirmi la sentència emesa per la Batllia.
En segona instància, els advocats van al·legar que la sentència de la Batllia no estava prou fonamentada i que es basava en moltes qüestions en “arguments polítics i no jurídics”. La representació lletrada, que va afirmar que el Govern i el Consell General tenen la responsabilitat de compensar als demandants allò que han deixat de guanyar, també va destacar que l’executiu no va fer cap estudi sobre la viabilitat de la reforma i que en cinc anys el pla serà “inassumible”. A més, l’advocat va dir que s’haurien hagut de tenir en compte les particularitats dels treballadors en funció de la seva antiguitat i donar una resposta més concreta avaluant l’any en què van entrar i els drets que havien acumulat amb el pas dels anys. Va argumentar que les persones que fa més temps que treballen al cos tenen “característiques diferents” i que s’ignoren les “diferents casuístiques”. L’advocat va apuntar que segons els anys que han treballat, els membres del cos han perdut drets com ara el de prejubilació o el de la prestació de viudetat per les seves parelles en cas de defunció.
També va lamentar que la reforma dels complements de pensió dels membres de la policia i dels agents penitenciaris es fes a través d’una llei general o ordinària quan són cossos que estan regits per una llei especial. Per aquest motiu, la representació lletrada va acusar el Govern d’haver creat “tàctiques jurídiques per crear inseguretat” i va alertar que s’havien vulnerat els drets constitucionals de llibertat individual i d’associació perquè l’executiu va fer acatar la llei del 2014 “imperativament”. Per la seva banda, la defensa del Govern va dir que la reforma està dins dels paràmetres que marca la Constitució i que en cap cas la norma és arbitrària. “Podem estar d’acord o no [amb la Llei], però no podem dir que no està conforme a la Constitució”, va explicar la representació de l’executiu, que al mateix temps va justificar que es va arribar a demostrar que el sistema anterior era “insostenible”.