política

Rascagneres insisteix en el perill de “fallida” de les pensions

Proposa cotitzar el 18%, jubilació als 67 anys i passar de 9,6 a 17 el coeficient de conversió

Rascagneres insisteix en el perill de “fallida” de les pensionsG. C.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, va tornar a advertir ahir del perill de la fallida del sistema de pensions, que és cada cop més imminent. “Si no fem res anirem cap a la fallida de la caixa de les pensions, primer, de la CASS, després, i de l’Estat andor­rà, al final”, va assenyalar Rascagneres en la compareixença que va fer davant les comissions legislatives de Finances i Pressupost, i de Sanitat i Medi Ambient, acompanyat del president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Josep Delgado, i d’un dels coautors de l’estudi actuarial sobre el sistema, Guillaume Leroy. La compareixença tenia com a objectiu presentar als consellers generals les simulacions realitzades per intentar redreçar el sistema.

Rascagneres va dir que ja estan preparats per fer una proposta al Govern de manera immediata i va avançar quines són les mesures que faria “a títol personal” i que creu que, “segons he pogut percebre”, també són les da la resta del consell d’administració. Concretament, des de la CASS es proposaria incrementar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, augmentar la cotització dels 12 als 18 punts i que el coeficient de conversió passi del 9,6 al 17 (apujar el valor del punt) perquè avui “estem treballant amb una esperança de vida de 9,5 anys quan en la realitat és de vint”.

Són mesures lluny de les més radicals que proposa l’estudi actuarial: doblar el valor del punt, suprimir el 30% d’allò cotitzat a les persones que encara no s’han jubilat, incrementar fins als 72 anys l’edat del retir i apujar la cotització al 30% només venent punts fins al 12%. I tampoc algunes de les que es proposen a la segona simulació: augmentar la base de cotització fins al 24% a raó de mig o un punt anual, passar l’edat de jubilació als 67 anys i congelar les pensions. Una mesura, la darrera, de la qual el consell d’administració no és partidari.

Delgado, en la seva intervenció, va indicar que malgrat que el primer escenari permetria a la CASS obtenir 150 milions d’euros addicionals, “sabem que no és assumible”. El president de la gestora del fons de reserva de la jubilació, però, sí que va reclamar mesures immediates. Va recordar que de no fer res, el 2023 el Govern ja hauria de posar diners perquè el fons de reserva no baixi, com marca la llei, dels 1.000 milions d’euros. Va parlar d’entre 10 i 12 el 2023, de 50 el 2026, de 100 el 2029 i de 400 el 2036.

Delgado va dir que tot i que l’economia anés bé, més treballadors no preservaran el sistema. “Més cotitzants sense incrementar les cotitzacions no ajudaran a fer que el vaixell floti.” I va lamentar-se per “la motxilla de punts” acumulada els darrers anys a canvi de res. “Potser haurem de tocar drets adquirits i prendre mesures que no agradaran ni a empresaris ni a assalariats.”

Rascagneres va tornar a insistir que s’està davant de “mesures superurgents que no poden esperar fins a la propera legislatura”, i va advertir que un cop aplicades més endavant se n’haurà de fer de noves. Respecte a l’increment de punts, va indicar que s’hauria de fer en els propers 10 a 15 anys, ja sigui mig o un punt per any. Delgado és partidari que el progressiu increment de cotització l’assumeixin a parts iguals els empresaris i els treballadors.

Reaccions dels parlamentaris

El president suplent del grup parlamentari de DA, Miquel Aleix, va indicar que “DA creu en el sistema de pensions, però serà difícil dur a terme les mesures aquesta legislatura”. Una proposta que no va agradar al conseller del PS Pere López, que va dir que “la majoria parlamentària juga a esperar que acabi la legislatura i qui vingui que pagui el que pugui”. Carles Naudi, conseller general independent, va indicar que el seu posicionament “és clar. Cal salvar Andorra abans que vagi a l’UVI i se l’hagi de ressuscitar”. La liberal Judith Pallarés creu que “ja fa dies que la reforma és urgent. Ho sabem. S’ha de valorar, estudiar i posar fil a l’agulla”. Per a la independent Sílvia Bonet, “l’aplicació de totes les mesures [les més dures] sosté el sistema però destrossant l’economia del país”.

tracking