La Batllia processa i empresona un exgestor de BPA per blanqueig
Andrés ‘Betingo’ Sanguinetti va ser extradit de l’Uruguai com un dels implicats de BPA en la trama de suborns de la constructora Odebrecht a polítics a canvi de concessions
La Batllia processa i engarjola un exgestor de BPA per blanqueig
La batlle Canòlic Mingorance ha decretat el processament i ingrés a la presó d’Andrés Betingo Sanguinetti, antic gestor de Banca Privada d’Andorra a l’Uruguai i una de les peces clau en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht a polítics sud-americans a canvi de concessions d’obres públiques. L’uruguaià està acusat de blanqueig de diners, segons van explicar diverses fonts properes al cas, i és el segon empresonat pel cas BPA. Odebrecht és el cas de corrupció política més important de la història de l’Amèrica llatina i afecta l’Argentina, Colòmbia, l’Equador, els Estats Units, Guatemala, Mèxic, Panamà, el Perú, la República Dominicana i Veneçuela. Bona part dels suposats suborns que s’investiguen van ser realitzats a través de comptes andorrans de BPA i per societats fantasma per ocultar l’origen, el trànsit i el beneficiari dels diners que van ser creades per BPA Serveis. Hi ha desenes de detinguts en diversos països i el cas més cridaner és el de l’ex-president peruà Alejandro Toledo, que es troba empresonat. Toledo està acusat de rebre 20 milions de dòlars d’Odebrecht per afavorir-la en la licitació de la carretera interoceànica sud, que uneix el Perú i el Brasil.
Marcat per un delator
L’exadvocat d’Odebrecht Rodrigo Tacla Durán va assenyalar Betingo com un dels organitzadors i controladors de tot el sistema com a gestor de BPA. Rodrigo Tacla és un dels 78 exdirectius i personal d’Odebrecht que van accedir a ser delators a canvi de reducció de condemnes. L’advocat es troba a Espanya, on va prestar declaració davant de Canòlic Mingorance i el fiscal general, Alfons Alberca. Té un acord amb la fiscalia espanyola per explicar tot l’entramat d’Odebrecht com a atenuant en els càrrecs que es presentaran contra ell per formar part de l’operativa de blanqueig. Tacla s’encarregava, segons la declaració, de la relació amb Banca Privada d’Andorra i va assenyalar l’exgestor del banc Betingo Sanguinetti com un dels principals implicats en l’operació, fet que va motivar que la justícia andorrana demanés l’extradició a l’Uruguai. Tacla va situar BPA com un dels centres neuràlgics del sistema de suborns i de la creació de l’entramat societari per al blanqueig de capitals.
Betingo Sanguinetti va comparèixer davant de les autoritats uruguaianes, amb les quals es va escudar en el fet que només era un gestor de Banca Privada que estava subjecte a una escala jeràrquica dins de BPA. Concretament, va explicar que com a treballador de l’entitat es devia “a un departament de compliment i a un de control de rentat d’actius que supervisaven la seva gestió”. L’exgestor va acceptar davant de la justícia uruguaiana la petició d’extradició emesa per Andorra. Després de declarar va rebre la llibertat condicional en situació d’arrest domiciliari, una vegada abonada la fiança, amb un dispositiu al turmell en espera del trasllat. L’Uruguai va confirmar a final de setembre de l’any passat l’acceptació de l’extradició. La setmana passada dos agents de la Interpol van portar l’uruguaià, que teòricament va ser empleat de Banca Privada fins al 2015, cap a Andorra.
Apunta cap a dalt
L’advocat de Betingo va recordar quan va esclatar el cas que el seu defensat “era funcionari de la filial local del banc, així que estava subjecte a subordinació i tenia tres jerarques per sobre del seu lloc de treball, fet pel qual no tenia possibilitats d’obrir comptes de clients i no pot respondre per actes en els quals va actuar com a subordinat”.
L’uruguaià es troba en espera d’una nova declaració davant de la batlle i serà en aquesta trobada on s’anirà més a fons en les preguntes i explicacions sobre quin era el seu rol a BPA, i com funcionava la suposada estructura per als suborns i per a la trama de blanqueig. Tot i que va anunciar que declararia davant de la batlle, no ha transcendit si ho va fer o es va acollir al dret de no fer-ho.
L'EQUIP RIVER PLATE DEMANA QUE S'INVESTIGUI UN COMPTE A BPA
El cas del sub-secretari general de la Presidència argentina, Valentín Diaz Gilligan, i el seu compte amb 1,2 milions d’euros a BPA continua provocant conseqüències. Diaz Gilligan ja ha dimitit de l’executiu argentí, però la situació s’ha complicat perquè River Plate, un dels principals clubs de futbol argentins, ha entrat en escena. Diaz Gilligan forma part de la directiva de River i la comissió fiscalitzadora, entitat opositora a la directiva del club, ha demanat tant que se’l cessi com que s’investigui el compte corrent a BPA. La comissió fiscalitzadora, segons va fer públic en un comunicat, tem que part dels diners que van anar al compte podrien ser de River Plate. El comunicat de la comissió de control del club indica que “fins i tot no descartem que algun dels nostres fiscalitzadors viatgi en breu a Andorra, perquè estimem que hi pot haver altres sorpreses amb altres transferències bancàries lligades a River Plate”.
La comissió sospita que uns diners pagats a l’exmànager Enzo Francescoli de forma retroactiva podien haver acabat en el compte de Diaz Gilligan. En el comunicat indiquen: “Tenim pagaments retroactius per dos milions i mig de dòlars, que comencen l’any 2014. I no en sabem el concepte, perquè el club ens va negar la documentació. Sospito que hi ha capital que va ser transferit de forma il·legal, il·legítima i eventualment no descarto que alguns d’aquests diners hagin anat a aquest compte d’aquest senyor, Gilligan, i Casal. Concretament, crec que al compte d’Andorra hi pot haver diners de River.” Aquest grup manifesta que no es creu la versió de Diaz conforme que el compte a BPA el va obrir perquè el famós representant de futbolistes sud-americans Paco Casal pogués operar, ja que tenia problemes amb Hisenda.
La Batllia processa i engarjola un exgestor de BPA per blanqueig