MORT D'UN RESIDENT

Samuel Prada és considerat “un màrtir” al Kurdistan

Un dels companys d’armes del combatent assegura que Prada “sempre insistia a ser a primera línia
de batalla”

Publicat per

Creat: 22.02.2018 | 06:22

Actualitzat: 22.02.2018 | 06:22

“No hi ha una manera més generosa d’entregar la vida que com ho ha fet Samuel, per una causa tan gran.” Un dels companys d’armes de Samuel Prada León, el resident espanyol de 24 anys que va morir combatent a Síria amb les milícies kurdes, va assegurar al Diari que el jove “estava disposat a fer tot allò que se li deia tot i les conseqüències”. Segons va afirmar Simón, nom de guerra del milicià espanyol que va batallar juntament amb Prada contra l’Estat Islàmic, la seva mort l’ha convertit en un heroi i en tot un símbol de la lluita del poble kurd per la democràcia i per la seva revolució. “Samuel ja és un màrtir al Kurdistan”, va assentir Simón, que va explicar com es viuen les morts dels guerrillers de les Unitats de Protecció Popular (YPG) a aquesta regió de l’Orient Mitjà. “La idiosincràsia del Kurdistan és totalment diferent. Jo he tingut l’experiència de companys kurds que van perdre la vida lluitant i al funeral apareixien els seus pares donant una xerrada política, sense la pena de qui acaba de perdre un fill, sinó amb l’orgull de qui ha guanyat un màrtir a la família”, va apuntar.

El company d’armes de Samuel Prada va assenyalar també el procés que va seguir el jove resident al Principat un cop va aterrar a Síria el 23 de juliol del 2017. “El Samuel, com tots els que arriben per primer cop a Síria per combatre contra el Daesh, primer va passar un mes per l’acadèmia militar de l’YPG a Rojava i allà va instruir-se en l’ús de les armes, també va rebre nocions bàsiques de l’idioma kurd i una preparació psicològica”, va apuntar Simón, que hi va afegir que una vegada Prada va sortir de l’acadèmia va passar “a posicions de rereguarda, on va continuar amb la seva formació fins que ja estava preparat”. En aquest sentit, Simón va destacar que la manca d’experiència militar prèvia de Prada va fer que se li assignés un fusell de franctirador Dragunov, tot remarcant que encara “no estava capacitat per a tasques relacionades amb explosius ni per utilitzar armament pesant com ara el kalàixnikov”. Tot i això, segons el combatent que va lluitar juntament amb Prada León, el jove nascut a Ourense va insistir des del primer moment a estar a la primer línia del front: “Samuel buscava estar davant, el caracteritzava que sempre va ser voluntari per estar a la primera línia.” De fet, Simón va comentar que Prada, com molts altres, s’havia arribat a autolesionar en senyal de protesta perquè no van comptar amb ell per a una ofensiva.

Els dos guerrillers es van conèixer l’octubre del 2017 a la batalla d’Ar-Raqqà, un dels grans bastions que els jihadistes van arribar a controlar a Síria. Allà van combatre junts durant un mes, si bé Prada estava allistat a la KSD, una milícia kurda formada per àrabs, i Simón a les Unitats de Resistència de Sinjar (YBS), un grup yazidita al qual va sumar-se Samuel Prada un cop les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), l’aliança militar que aplega KSD i YBS, va alliberar Ar-Raqqà. Durant la batalla, la més cruenta per a Simón, que ha estat dos anys lluitant a Síria i que té previst tornar al més aviat possible, Samuel Prada va explicar als seus companys que el 2016 va viatjar a un camp de refugiats de Síria. Llavors va tornar a Andorra, on va decidir marxar un altre cop però aquesta vegada per enrolar-se a la milícia kurda per “raons humanitàries” i així “ajudar amb les armes”. “Ell no suportava veure el sofriment de la població yazidita quan fugia del Daesh. Patia molt veient les misèries d’aquelles dones i aquells nens i va entendre que havia de combatre militarment”, va remarcar el milicià espanyol. Amb tot, segons va afirmar Simón, Samuel Prada era un home discret que mai no va tenir cap problema. De fet, qui va ser company de Prada no va saber el seu nom real fins a la seva mort: “Nosaltres el coneixíem pel seu nom de guerra, Baran Galícia, i només sabíem que treballava a Andorra, era reservat i no parlava de la seva vida privada.”

Segons va comentar Simón, quan va acabar la batalla a Ar-Raqqà el jove resident al Principat va desplaçar-se amb l’YBS a Sinjar, una ciutat de l’Iraq fronterera amb Síria, des d’on “la unitat va anar a defensar Afrín dels atacs turcs”. Allà, el 10 de febrer, Prada va perdre la vida. Portava a sobre “un paper amb les seves últimes voluntats i va deixar un vídeo per a la seva família, que va enregistrar a l’acadèmia, disposat a morir”.

DIES SENSE DORMIR RODEJAT D'UN "ENEMIC INVISIBLE"

Per a Simón l’operació més complicada que mai ha viscut va ser la batalla d’Ar-Raqqà, on va conèixer Prada. “Estàvem en un edifici a 50 metres del camp de futbol de la ciutat, l’últim reducte dels jihadistes. Estàvem rodetjats, atacaven constanment la nostra posició i podíem escoltar com es movien sota l’edifici”, va explicar el milicià espanyol. Els guerrillers passaven dies sencers sense dormir, descansant només quan baixava la intensitat dels atacs de l’Estat Islàmic. “Teníem moltes armes. L’RPG, una granada propulsada per coet, metralladores DShK o fusells de franctirador”, va destacar Simón, que va assegurar que tot i així tant Ar-Raqqà com la resta de les ofensives són molt complicades perquè “l’enemic és invisible. És una guerra de guerrilles. Ells es camuflen molt bé entre la població civil quan alliberem ciutats”. Simón va recordar les “autèntiques barbaritats” dels jihadistes. “És cent vegades millor morir en combat que caure en les seves mans”, va sentenciar.