El bàtxelor d'Infermeria de l'UdA arriba al límit d'alumnes

De fet, el nombre d’alumnes de primer curs d’Infermeria no va créixer i va ser idèntic al del curs 2016-2017. “Ja fa anys que està al màxim”, afirma Nicolau. La xifra d’alumnes per curs és de 35. Nicolau apunta que la titulació de Ciències de l’Educació, que també es fa presencial, és una de les que encara tenen marge per créixer, de la mateixa manera que el bàtxelor d’Informàtica i el d’Administració i Finances. En aquest últim, l’UdA compta amb 140 matriculats i tot i que Nicolau admet que estan arribant “al límit”, encara hi ha marge per assumir més gent, ja que una part dels cursos es fan de manera virtual. En aquest curs hi ha un 22% més d’alumnes nous, un creixement idèntic al que ha tingut el bàtxelor de Ciències de l’Educació.

En canvi, aquest curs van caure un 16% les matriculacions de nous estudiants del bàtxelor d’Informàtica. “A Informàtica hi ha moltíssima demanda professional però hi ha poca vocació”, admet Nicolau, que hi afegeix que als estudiants “els costa decidir-se” a l’hora d’escollir aquesta via, i ressalta la falta de paritat en aquests estudis. “És una carrera gairebé molt masculina.”

Consolidació dels 500 alumnes

Gràcies al creixement de les matriculacions en els últims anys, l’UdA s’ha consolidat en la xifra de 500 estudiants de formació reglada (la suma dels alumnes de bàtxelors, màsters i doctorats). A més, si es tenen en compte les persones i professionals que s’apunten als cursos de formació continuada, és a dir, aquells alumnes que ho fan per perfeccionar determinats continguts, la xifra d’estudiants de l’UdA s’enfila fins a 1.500. “És un nombre extraordinàriament elevat”, diu Nicolau, que ressalta “l’esforç que s’està fent des de l’UdA per tenir un lligam clar amb els sectors econòmics i professionals”.

D’altra banda, Nicolau destaca que el 30% dels estudiants de formació reglada ja fan una estada en un centre universitari a l’estranger. El motiu de la majoria d’estudiants per desplaçar-se a fora és per fer-hi pràctiques, tot i que també n’hi ha que opten per marxar per seguir el programa educatiu. La majoria marxa a prop del Principat, com ara Espanya, Portugal o França, tot i que l’UdA treballa per oferir destinacions més llunyanes dins del mateix continent europeu i a l’Amèrica llatina.

Com que l’UdA forma part del Consell Universitari Iberoamericà, a partir del curs que ve es començarà a aplicar una prova pilot amb diferents centres d’educació superior de l’Amèrica llatina per facilitar la mobilitat dels estudiants.

Aquest conveni preveu que cada centre ha de tenir, com a mínim, un conveni amb almenys una universitat de cada país que formi part d’aquest organisme. “Abans teníem la concepció que la gent que es quedava a Andorra era perquè no es volia moure”, admet Nicolau, que recorda que des de fa un any i mig el centre ha intensificat la signatura d’acords bilaterals amb altres centres universitaris d’arreu del món. La Universitat d’Andorra compta ara amb col·laboracions per enviar estudiants a fora amb el Canadà, els Estats Units, l’Argentina o el Brasil.

L’escull del català

L’arribada d’estudiants estrangers, però, segueix sent un compte pendent ja que molts es troben amb l’escull del català. De retruc, això dificulta la signatura de convenis amb altres universitats ja que alguns centres poden considerar l’UdA menys atractiva pel simple fet de la llengua. Amb tot, el centre espera que la implementació progressiva de les classes en anglès els pròxims anys permeti afavorir l’arribada de més alumes.

ACCEPTAT EL MÀSTER PER FER D'ADVOCAT

El màster que permetrà treballar com a advocat al Principat s’iniciarà a partir del mes de setembre. Aquesta titulació, que donarà accés a la professió sense haver de passar exàmens addicionals com el que convoca el Col·legi d’Advocats, tindrà una durada de dos anys. Una part dels continguts seran virtuals mentre que d’altres seran presencials. L’UdA ha rebut aquesta setmana la certificació per part de l’Agència de Qualitat d’Ensenyament Superior (AQUA) i ara només fa falta que el consell de ministres l’aprovi i el publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.