justícia
Nou revés judicial a dues estacions d'esquí
Dues sentències del Tribunal Superior donen la raó a l’executiu i obliguen Saetde i Ensisa a pagar els impostos de l’any 2013
Nou revés judicial a dues estacions d'esquí
Dues sentències de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictades recentment obliguen les estacions d’esquí d’Encamp i Canillo a pagar l’impost general indirecte (IGI) corresponent al 2013 per l’explotació dels remuntadors. Tant Saetde, la societat explotadora de les pistes del Pas de la Casa i Grau Roig, com Ensisa, la societat explotadora de Soldeu-el Tarter, van presentar el 2016 dues demandes jurisdiccionals contra la decisió de la comissió tècnica tributària respecte al pagament d’aquest impost. El 23 de maig d’aquell any la comissió havia establert que per al període del 2013 Saetde havia de pagar amb relació a l’IGI un import de 268.265 euros, als quals s’havien de sumar 10.709 més com a interessos de demora meritats. La comissió tècnica tributària també va informar a Ensisa que havia de fer front al pagament de l’IGI d’aquell mateix any per un valor de 218.644 euros més 11.091 d’interessos.
El Tribunal de Batlles, en dues sentències, va desestimar l’any passat les demandes presentades per les dues societats, que van decidir fer recurs d’apel·lació a la sala administrativa del Superior. La qüestió que havien d’aclarir els magistrats en tots dos casos era decidir si les contraprestacions obtingudes per la venda de forfets d’esquí d’aquell 2013 s’entenen o no com a derivades d’un servei de transport de viatgers. També havia de decidir si la segona comprovació que l’executiu va fer per demanar l’import de l’IGI vulnerava la Llei de bases de l’ordenament tributari.
El Tribunal Superior considera que en cap moment s’ha vulnerat la llei tributària i respecte al servei de transports de viatgers fa ús de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per desestimar els recursos. Les societats entenien que només es pot aplicar l’IGI a les contraprestacions obtingudes per la venda del forfet d’esquí: és a dir, el dret de baixar per les pistes i l’accés a altres serveis com són els punts de restauració. En el cas de la jurisprudència comunitària, l’operació principal, que és el transport per pujar a les pistes d’esquí, és l’objectiu essencial del comprador dels serveis i s’ha d’aplicar el règim de l’operació principal.
Segons el Superior, en els dos casos l’objectiu del comprador és clarament el transport per pujar a les muntanyes que permet, després, baixar, i en conseqüència “el transport és la contraprestació principal i s’han de confirmar les sentències de la Batllia”.
UN DIA SENSE FEINA I SOU PER NO ACREDITAR UNA MIGANYA
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha donat la raó al Govern en desestimar la demanda d’una funcionària de presons que va ser sancionada pel departament d’Institucions Penitenciàries per haver faltat a la feina el matí del 29 de setembre del 2015. Concretament, se li va imposar una sanció d’un dia de suspensió de funcions, amb pèrdua de la retribució corresponent, com a responsable d’una infracció lleu de l’article 57 de la Llei del cos penitenciari per la no assistència al servei sense causa justificada.
La funcionària es va despertar aquell matí amb una forta migranya i no va anar al seu lloc de treball fins que a la tarda va superar la patologia. La penitenciària va ser sancionada en haver superat les 40 hores anuals de les quals disposen els funcionaris per causa d’indisposició i en les quals no estan obligats a sol·licitar permís o a acreditar amb un certificat mèdic que no poden assistir al seu lloc de treball. En el recurs presentat al Superior, després que la Batllia tombés una primera demanda, la funcionària va al·legar que no es va tractar d’una absència injustificada perquè patia una forta migranya i que no podia haver sol·licitat un permís amb antelació perquè el mal li va sobrevenir de forma sobtada. També va indicar que va avisar el funcionari de torn i que exigir-li un certificat mèdic posterior era “absurd” perquè un cop remesa la migranya no deixa signes externs objectivables.
El Superior, però, no li ha donat la raó en considerar que en haver superat les 40 hores anuals havia d’haver presentat un informe mèdic.