Dia mundial de les dones
El grup Acció Feminista reclama despenalitzar l'avortament
Neix el col·lectiu Acció Feminista per reivindicar la igualtat de gènere i el dret d’interrupció de l’embaràs
El col·lectiu Acció Feminista Andorra es va presentar ahir a la capital en un acte en què es van anunciar les demandes principals del grup, entre les quals hi ha la despenalització de l’avortament. Una de les promotores del manifest del col·lectiu, Aurora Baena, va expressar que “el que més interessa com a punt de partida és reobrir el debat de l’avortament”, i va apuntar que volen portar aquest tema a l’escena pública. “Penso que és una obvietat que hi ha moltes dones a Andorra que demanen això”, va assegurar. Per acabar, Baena va expressar que “a partir del 9 de març toca arremangar-se les mànigues i posar-se a treballar”.
El grup s’ha creat per atendre les demandes de les dones que conformen la societat andorrana i vol aprofitar l’embranzida del Dia mundial de la dona per presentar el manifest que han escrit de manera conjunta una cinquantena de dones de totes les edats i àmbits socials. El recull de demandes s’ha presentat a través del portal change.org amb l’objectiu de constituir grups de treball per convertir les demandes en accions concretes.
Una de les portaveus del moviment i fundadora de l’Associació de Dones d’Andorra, Mònica Coste, va assegurar que “es tracta d’un moviment transversal” i hi va afegir que “ens hem trobat 50 dones intentant redactar un manifest” perquè “era l’hora de tornar a lluitar”. Una altra de les integrants del col·lectiu que va prendre la paraula, Laura Gallerés, va explicar que es mostren satisfetes perquè en poc temps han aconseguit un volum important de persones de totes les edats. “Vam fer una trobada a la Llacuna i ens va sorprendre la diversitat d’edats que hi va haver.” El col·lectiu va explicar que tot va començar amb un boca-orella i que en poc temps van arribar a més de vuitanta dones.
Demandes
El primer acte del col·lectiu serà avui a les 15 hores a la plaça Lídia Armengol, on han convocat una concentració per llegir el manifest i donar suport a la vaga mundial de les dones. Les temàtiques que engloben el manifest recullen àmbits tan diversos com l’educació, la salut, l’economia, els drets laborals i la qualitat democràtica. El grup demana accions concretes, com ara crear un institut andorrà de les dones o un observatori per la igualtat. En matèria econòmica destaca la petició d’incentivar les empreses en la contractació per productivitat i no per hores, per facilitar la conciliació laboral i familiar. Tanmateix, es demana millorar el protocol que se segueix en casos de violació i abús sexual. En cas que les dones en situació de violència masclista generin un quadre psiquiàtric demanen que siguin tractades fora de la unitat de psiquiatria. Per acabar, el col·lectiu sol·licita una llei d’igualtat salarial amb graelles i categories salarials, inspeccions i sancions en cas d’incompliment.
REPORTATGE
ON SÓN ELS HOMES?
Eren les sis de la tarda i el local de La Fada Ignorant acollia la trentena de dones que estaven assegudes reclamant igualtat i presenciant el naixement oficial del col·lectiu Acció Feminista Andorra. A pocs metres de l’escenari hi havia la Margot i la Sara, dues amigues de mitjana edat que venien a donar suport a la iniciativa. La Sara té clar que una de les principals problemàtiques del país és la penalització de l’avortament. “Ja podem començar!”, va exclamar, “costarà de convèncer el cap de Govern i el bisbe”. La Margot va afegir que el que falten són els homes: “Crec que pensen que és una coseta de dones i avui, a banda del cambrer, no hi ha homes.” Ambdues amigues van assegurar que estan lluitant per fer quelcom en comú. “Si no hi ha molta gent es crea confusió i s’entra en la dinàmica de la broma”, va apuntar la Margot, i va afegir que “en sortir de la feina ja m’han fet acudits de dir: ‘Ai, que voleu ampliar la cuina?’”. Abans d’acomiadar-me, la Sara va comentar: “Senzillament volem la igualtat. Res més. És això el feminisme.” La Núria, una noia jove que es trobava asseguda al costat de la seva germana, explicava com es va assabentar de l’existència del grup: “Em va comentar una amiga la iniciativa d’un col·lectiu de dones que volien lluitar pels seus drets, drets humans.” I ràpidament va afegir: “Penso que al jovent ens toca agafar el relleu.” Preguntada per què és allò que s’hauria de canviar, la Núria va respondre: “L’avortament. M’agradaria poder escollir quan he de tenir una criatura. Accidents n’hi ha molts i algun dia em podria tocar a mi, i si jo no estic preparada, és un compromís.” Per acabar, la Núria va destacar que “anar a avortar a l’estranger sabent que estàs fent una cosa que no tens permesa en el teu propi país és molt dur psicològicament”. Al costat de la porta, asseguda en un tamboret hi havia la Marta, que va expressar: “Som el cinquanta més u de la societat i per això hem d’estar presents en tots els àmbits.” Coincidint amb les seves companyes també va manifestar la necessitat de despenalitzar l’avortament: “S’haurien de començar a mirar els tres supòsits i la meva idea és arribar a un avortament lliure i finançat per la CASS.” I va recordar que és un fet que passa a totes les societats. “Que ho vulguem tapar no vol dir que no n’hi hagi casos”, va concloure.