Funció Pública
Dos dies de vaga
Els sindicats diuen que només desconvocaran les aturades si Govern accepta quatre punts, un dels quals les 35 hores setmanals
Els funcionaris estan finalment cridats a la vaga. Els sindicats de l’administració han convocat l’aturada aquest dijous i divendres per protestar per la Llei de la Funció Pública. Els col·lectius fan el pas a pocs dies que s’esgoti el termini de la vaga, que van anunciar del 19 de febrer al 19 de març, i ahir van entrar la convocatòria per als dos darrers dies laborals de la setmana i una pròrroga del preavís que s’allarga fins al 20 d’abril. La mobilització es farà realitat un mes i mig després que més de 300 treballadors públics aprovessin en assemblea anar a la vaga. Aquest fet va precipitar l’obertura d’una nova ronda de negociacions per part del Govern que ahir dilluns va arribar a la seva fi amb la darrera reunió entre els representants sindicals i els ministres de les àrees competents, Funció Pública, Educació i Interior. Una trobada que va ser breu i que en va precedir una de dues hores de durada entre els membres dels diferents sindicats.
“Hi ha hagut molta discussió”, confessava el portaveu de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, en finalitzar la reunió interna. “Hem tingut molta deliberació per veure quins punts podrien fer aturar la vaga i continuem dient que estem aquí per negociar i no fer la vaga, però com que el Govern no ha estat receptiu no ens deixen més remei que anar-hi”, va exposar el sindicalista.
Línies vermelles
Ubach va lamentar que dels 21 punts tractats a la cimera d’ahir, “molts no han estat acceptats”, sobretot quatre, els més rellevants per als sindicats i els que farien, va assegurar Ubach, desconvocar la vaga si fossin admesos pel Govern. En primer lloc, que aquell treballador que per prescripció mèdica hagi de canviar de lloc de treball mantingui el 100% del sou d’origen i no el 80% que proposa l’executiu (abans de la negociació proposava garantir el 75% del salari). “La persona no està malalta perquè sí, no pot ser que se li retalli el sou”, va expressar Ubach.
En segon lloc, aplicar mesures correctores perquè tots els treballadors de l’administració puguin arribar al 120%, és a dir, al màxim de la posició retributiva durant els 40 anys de carrera professional, mesura que segons l’executiu tindria un impacte econòmic de 65 milions d’euros en 25 anys. El Govern estava disposat a aplicar 50 milions en mesures correctores a aquells empleats que es trobin a una posició d’entre el 80 i 100%. El tercer punt que ha portat els sindicats a la vaga ha estat la negativa de l’executiu a reduir la jornada laboral a les 35 hores a la setmana. “L’administració durant deu anys ha tingut els salaris i un trienni congelat. Ja que no es pot recuperar el que s’ha perdut per la via retributiva, que es guanyi amb condicions laborals”, va argumentar el sindicalista.
L’executiu, tot i que ha mantingut la jornada en les 40 hores i ha conservat les 16 setmanes de jornada reduïda, ha accedit a flexibilitzar-la i ha fixat el nombre màxim d’hores anuals en les 1.780. Finalment, les organitzacions també reclamen que les vacances escolars siguin incloses dins la Llei de la Funció Pública, no a la del cos d’educació.
El govern, “sorprès”
Eva Descarrega, Eric Jover i Xavier Espot, titulars de Funció Pública, Educació i Interior respectivament, van comparèixer ahir a la tarda en roda de premsa per mostrar la seva estupefacció davant la convocatòria de vaga. “Manifestem la nostra sorpresa perquè malgrat que hem fet molts esforços i hem presentat millores han estat valorades com a insuficients per part dels representants sindicals”, va valorar la ministra Descarrega. Jover, de la seva banda, també va expressar la seva “sorpresa perquè considerem que s’ha arribat a bastants punts d’entesa i el treball ha estat constructiu”. I va destacar la “sorpresa que el cos educatiu s’hi hagi sumat” perquè la llei educativa encara està en fase de negociacions i hi ha hagut diàleg “constructiu” en el cas de la reforma de l’administració. “Cap de les dues lleis es mereixen una mesura tan extrema com la vaga”, va emfasitzar. De la seva banda, Espot va explicar que “estem sorpresos perquè avui hem finalitzat unes reunions amb un bon tarannà i molts punts d’acord”. “S’han atansat moltes propostes que inicialment eren de discòrdia”, va dir.
Serveis mínims
Descarrega va ser clara a l’hora d’afirmar que “correspon a l’administració determinar quins són els serveis mínims perquè els serveis dels ciutadans no es vegin afectats” i d’assegurar que “hi haurà conseqüències retributives” i per tant els vaguistes no percebran el salari del dia. Preguntada per com s’actuarà si no es respecten els serveis mínims, la ministra va indicar que “Govern garantirà els serveis, i davant d’absències de personal ja es valorarà quines poden ser les mesures”. Ubach, però, va posar de manifest que “no hi ha serveis mínims pactats” i per tant “ara cada sindicat decidirà quins serveis mínims pot oferir”. “Els marcarà cada sindicat amb el criteri de poder donar el millor servei”, va remarcar, subratllant que de moment “no hi ha acord a cap sector” pel que fa als serveis essencials.
Jover va destacar que el departament ja es va reunir amb els directors d’escola per garantir que les escoles estiguin obertes, i va detallar que els serveis mínims hauran de ser de com a mínim un docent per tres grups i un col·laborador educatiu per dos grups a maternal, un docent per tres grups i un membre de l’equip directiu a FP i una persona a la formació per a adults. Espot es va mostrar “convençut” que es respectaran els serveis mínims i va afirmar que no caldrà “ni tan sols que ens plantegem la intervenció de les forces de l’ordre”.
Canvis a la llei
Els canvis que Govern ha acceptat durant la negociació amb els sindicats s’inclouran al projecte a través d’esmenes que presentarà DA durant el tràmit parlamentari. A banda de la flexibilització de la jornada, del canvi de lloc de treball per malaltia i la qüestió de les mesures correctores, que és la que ha generat més controvèrsia i ha motivat que els sindicats no hagin fet marxa enrere, l’executiu ha introduït més canvis. En concret, ha acceptat allargar voluntàriament l’edat de jubilació als 70 anys (als 65 per als cossos especials), no exigir exclusivitat als treballadors que cobrin menys de 1.200 euros al mes, tenir en compte l’antiguitat dels eventuals si obtenen la plaça del lloc que ocupaven i no aplicar els quinquennis fins que entrin en vigor els reglaments dels complements de carrera i productivitat.
Dos dies de vaga
