El sindicat de mestres vol la catorzena pagai jubilar-se als 60 anys

El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) ha demanat en la negociació que manté amb el Govern per a la llei que ha de regular el cos educatiu que s’hi inclogui una catorzena paga i es fixi la jubilació als seixanta anys. Aquestes són dues de les reclamacions que es troben en el document que el SEP ha passat a tots els seus afiliats. En el text s’explica que els negociadors de Govern no estan d’acord amb cap de les dues propostes. Respecte a la motivació de la catorzena paga s’indica que “el nivell de vida a Andorra és molt més elevat que a Espanya i és per aquest motiu que queda justificada la mesura”. Pel que fa a la jubilació als 60, els SEP indica que “no entén per què tots els cossos tenen una jubilació als 60 i Educació no”. La proposta encara va més enllà, perquè el sindicat demana “poder seguir treballant voluntàriament fins als 65” i a més per a aquells que vulguin continuar de mestres com a segona activitat permetre-ho “fins als 70, com els magistrats”.

Per als mestres que tenen fills que van a l’Escola Andorrana es considera que a aquests infants se’ls ha de donar “gratuïtat del menjador escolar, de les quotes escolars, del transport escolar i del forfet d’esquí”. Volen permisos remunerats quan sigui per “estudis, formació i recerca”, i insten que no s’apliqui l’exclusivitat a la feina de professor. Això significa que puguin fer altres tasques remunerades fora de l’“horari lectiu com “migdies, reforç, tardes, suport educatiu...”.

Vehicle per a desplaçaments

Entre les peticions també hi ha que se’ls pagui un “iPad personal”, material per a l’activitat d’esquí o “vehicles a disposició dels treballadors per a aquelles persones que s’han de desplaçar entre els diferents centres educatius”, i s’afegeix que sovint els treballadors “han d’utilitzar el vehicle personal perquè no hi ha prou vehicles”. De les demandes també destaquen la “possibilitat de demanar reducció horària per poder tenir cura dels fills, de familiars malalts, per malaltia de llarga durada o crònica o per recuperació d’una llarga intervenció”.

Pel que fa a la formació continuada es vol que es faci dins de l’horari laboral, i quan un treballador adscrit a Educació passi a un altre servei de l’administració general “hauria de conservar les vacances escolars”. Aquest punt és rebutjat pel Govern perquè “això és discriminatori per a la resta del cos general”. Dins de les remuneracions es citen nou casos que s’haurien de pagar com a complements específics: redactors de proves oficials, avaluadors oficials, tutor de mestres en període de prova i d’alumnes d’FP, Efpem i UdA, atenció a alumnes amb diversitat funcional, participacions en projectes del ministeri (com Permsea), per mobilitat a més d’un centre i especialment al Pas de la Casa, formacions de cap de setmana, “i si no col·locar-les en horari laboral”, nocturnitat i de servei fora del territori andorrà i treball telemàtic. A banda, s’especifica que s’haurien de cobrar dietes per sortides i viatges, per esquí i quan per raons organitzatives no es disposa d’una hora per dinar”. La resta de peticions són de tipus tècnic i relacionades amb diferents àmbits de la tasca educativa.