Reconeguda la paternitat d'un nadó gestat en un ventre de lloguer
La mare subrogada viu als Estats Units i el material biològic per als embrions provenia d’un ciutadà andorrà, el pare, i d’una donant anònima d’òvul
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha reconegut la paternitat d’un ciutadà andorrà i ha atorgat els drets civils al seu fill, gestat mitjançant un ventre de lloguer. El nen va néixer l’any passat a Nevada i la mare subrogada va renunciar als seus drets com a progenitora davant del tribunal del districte judicial d’aquest estat nord-americà setmanes abans de donar a llum. A l’aute del tribunal del comptat de Douglas, que reconeix que la mare portadora del nadó no ostenta cap dret parental sobre l’infant, es fa constar que el material biològic per als embrions provenia del ciutadà andorrà i d’una donant anònima d’òvul. Al mateix aute s’assenyala que la mare subrogada i la seva parella van sol·licitar que s’establís la relació parental a favor del ciutadà andorrà.
L’home, un cop nascut el nadó, va demanar a la justícia andorrana l’exequàtur de la sentència, és a dir, el reconeixement que és conforme a l’ordre públic del Principat i a l’internacional.
La sentència del Superior, després de recordar que l’Estat de Nevada admet la maternitat subrogada i permet l’establiment de la paternitat d’un nadó quan aquest ha estat gestat per una altra persona, la mare biològica, en virtut d’un contracte entre aquesta darrera i la part agent, en el qual s’ha emprat material biològic del pare i un òvul d’una donant anònima, considera que reconèixer la paternitat no va contra l’ordre públic internacional malgrat que hi hagi molts estats, entre els quals Espanya i França, on no és legal l’ús d’un ventre de lloguer. Tampoc considera que vagi contra l’ordre públic nacional.
Sense prohibició expressa
I ho considera perquè a l’ordenament jurídic andorrà no hi ha cap prohibició concreta a la gestació per subrogació, fet que comporta que no es pugui invocar l’existència d’una “norma expressa” per a la defensa de l’ordre públic internacional o per a l’al·legació del frau internacional.
La sala civil del Superior també és partidària d’atorgar l’exequàtur de la sentència del tribunal de Nevada per tal de complir el Conveni europeu dels Drets Humans i la Convenció de Drets de l’Infant de les Nacions Unides, que obliga els poders públics a la protecció de la família.
La justícia considera que la negativa al reconeixement de la paternitat provocaria una afectació o ingerència directa en la identitat del menor i en la seva incardinació a la societat andorrana. La sala civil del Superior assenyala que no reconèixer la paternitat podria generar al nadó una situació d’inseguretat jurídica, alhora que deixaria indeterminada la filiació, l’eventual adquisició de la nacionalitat, els drets successoris i fins i tot la legalitat de l’estada del menor al país després de l’assoliment de la majoria d’edat.
SEGON RECONEIXEMENT DEL SUPERIOR D'UNA PATERNITAT PER SUBROGACIÓ
La sentència de la sala civil del Tribunal Superior és la segona que atorga la paternitat de menors nascuts d’un ventre de lloguer. La que van dictar els magistrats el 27 de febrer passat, però, reconeix per primer cop la filiació quan hi ha hagut vincle biològic entre els sol·licitant del reconeixement de la paternitat i el menor nascut mitjançant la gestació subrogada. Cal recordar que el juliol de l’any passat, la mateixa sala del Superior va reconèixer la paternitat d’una dona respecte a dues menors que van néixer en un ventre de lloguer i de les quals tenia la custòdia des de feia onze anys. Es va considerar que mare i filles formaven una família de fet tot i l’absència de relació biològica. El Superior va atorgar l’exequàtur d’una sentència d’un tribunal estranger que l’any 2006 va declarar la dona com a mare legal de les nenes nascudes en aquell país d’una mare de lloguer. La sentència assenyalava que la dona ostentava la custòdia única de les menors.
Cal assenyalar que en els dos processos de reconeixement de paternitat de menors nascuts d’una mare subrogada, el ministeri fiscal no s’ha oposat que el Superior atorgués l’exequàtur de les resolucions estrangeres.