regulació legal
La llei de fertilitat equipara els drets de l'embrió amb un fetus
L’esborrany de la futura llei de fertilitat fixa que els embrions que s’utilitzen per a la reproducció són com fetus i per tant no es poden destruir
La llei de fertilitat equipara els drets de l'embrió amb un fetus
La clínica de reproducció assistida Institut Marquès ha descartat, de moment, el projecte per obrir un centre a Andorra tant per les discrepàncies constants amb el ministre Carles Álvarez Marfany com perquè la legislació que s’està enllestint per regular aquest sector és molt conservadora. Marquès era un dels tres projectes estrella dins de la implantació del nou sector del turisme sanitari, al costat de l’Institut Oncològic Baselga i del Centre Cardiològic Brugada. Dels tres, l’únic que continua viu és Brugada. Marquès i el ministre mai han tingut feeling i la clínica de fertilitat considera que Álvarez s’ha dedicat des del primer moment a posar pals a les rodes a un projecte pel qual suposa que no devia tenir gaire simpatia per les conviccions religioses. Les informacions respecte al fet que la llei de fertilitat andorrana apunta –de moment hi ha només l’esborrany– que serà més restrictiva que l’espanyola ha acabat de tirar enrere el projecte. L’institut no descarta però, en el futur, plantejar-se novament la implantació quan l’interlocutor governamental i l’escenari siguin diferents.
L’Institut Marquès tenia tancat un preacord amb un complex hoteler de Soldeu per instal·lar-hi un centre que, a més, tindria al costat altres serveis d’oferta de turisme mèdic com, per exemple, un centre d’estètica. Un cop les negociacions estaven avançades van començar a sorgir dubtes, especialment dins del grup parlamentari demòcrata, de permetre que operés una clínica de fertilitat sense una llei reguladora. Es va aixecar l’alarma en pensar que davant de la falta d’uns límits legals es poguessin arribar a desenvolupar tractaments no acceptats a l’Europa occidental com, per exemple, l’elecció de sexe.
Embrions criogenitzats
La situació es va complicar molt quan van sorgir les primeres veus respecte als conflictes que es podien obrir en les pràctiques de reproducció assistida quan la Constitució andorrana és extremament dura amb la protecció del dret a la vida en totes les fases. S’entenia tradicionalment que l’article 8 de la Carta Magna estava destinat a impedir sine die l’avortament i l’eutanàsia. La nova legislació, però, va un pas més enllà. Indica que “en consideració als amplis termes en què s’expressa l’article 8 de la nostra Constitució, que estén la plena protecció de la vida a les seves diferents fases, ha decidit incloure en el seu àmbit tot el desenvolupament del nasciturus, tant en la fase embrionària com en la de fetus”. El text preveu que es controli el nombre d’embrions que es creïn “per evitar una excessiva crioconservació d’embrions que faciliti un destí que no sigui estrictament reproductor”.
L’executiu té ara l’esborrany damunt de la taula i preveu que abans de final d’any es presentarà el projecte al Consell amb la intenció que sigui aprovat a principi del 2019.
UN TEXT NEDA EN L'AMBIGÜITAT PER EVITAR PROBLEMES CONSTITUCIONALS
L’esborrany de la llei de reproducció assistida ja deixa clar a l’exposició de motius l’extrema protecció a la vida en totes les seves fases i aquesta situació ha provocat que alguns dels articles es moguin en l’ambigüitat. El més clar fa referència a quin és el futur dels embrions que s’han creat per a una reproducció in vitro i que finalment no s’han implantat. La legislació considera que poden tenir dos usos. En primer lloc poden servir perquè la parella, en cas que la primera implantació no hagi fructificat, els utilitzi. Una segona opció passa perquè puguin ser donats a altra gent que vulgui tenir fills per reproducció assistida. No en cita cap més, però en el redactat posterior explica que també s’estableix que “només quan el projecte reproductiu ja no fos viable” es preveu “la desestimació”. No s’aclareix en cap moment el que s’entén per desestimació, encara que si la referència és l’exposició de motius hauria d’estar clar que es guardarà indefinidament, però tampoc queda clar si es podran utilitzar in eternum o arriba un punt que deixen de ser utilitzables. L’esborrany de la llei fa la sensació que deixa molts temes en suspens per la complexitat d’establir punts que segurament acabarien sent contradictoris els uns amb els altres.